dimecres, 28 d’agost de 2013

De Montfalcó a Mont-rebei

Quan està a Tolva, la Pili, a més d’accentuar l’accent i parlar més “lapao”, li agrada ensenyar els entorns de la seva comarca. Dilluns varen decidir fer el recorregut que a través de dues espectaculars escales i un pont colgant, tot de recent construcció, uneixen les dues cares del congost de Mont-rebei i de pas Aragó amb Catalunya.
El recorregut dura unes 3 hores i és espectacular. Si no tens vertigen el recorregut no suposa un gran esforç i està a l’abast de quasi bé tothom.
Una opció d’excursió fantàstica a unes tres hores de casa.




diumenge, 25 d’agost de 2013

Ordesa

Feia molts anys que no pujava a Ordesa, un referent reiterat de vacances en una època de millor forma física i fills adolescents.  
El parc nacional sembla amb bona salut, més controls en les entrades, prohibició  de vehicles privats en temporada alta, marcatge d’alguns camins... en un any com l’actual de pluges abundants  fa que llueixi de forma esplèndida.
No era el moment de Carriata, Catatuero, la  Faja de las flores o pujar al Mont Perdut, però Bujaruelo conserva el seu aire bucòlic, Añisclo no deixarà mai d’impressionar i l’excursió més típica fins a la Cola de Caballo després de les increïbles grades de Soaso, un acte de reconciliació, de demanar perdó per tants anys d’oblit.
Sempre m’ha agradat Ordesa i aquesta vegada a la recuperació de paisatges i sensacions  es sumava una motivació addicional d’evangelització, de guanyar una nova adepta a una fe que poques vagades decep.     

divendres, 23 d’agost de 2013

Gibraltar català


El procés s’accelera. No només ja hem fet la consulta i la hem guanyada sinó que alguns es postulen per dirigir ministeris en el govern sobirà. Alfred Bosch, diputat d’ERC a Madrid, ja actua com ministre d’exterior in pectore, i que millor per estrenar-se que parlar de Gibraltar, gran tema al nivell de la nostra ambició futura. Fantàstica oportunitat per demostrar al espanyols amb qui se la juguen, vaselina per facilitar el diàleg i el enteniment. Ja tenim el nostre Perejil.
Magnífica acció diplomàtica, que res té a veure a voler tocar el collons i enviar un missatge de que aquí tenen uns incondicionals enemics.
Probablement el senyor Bosch preferiria per Catalunya la situació colonial del penyal. De moment, gràcies a TV3, ja sabem que tenim una platja. I si incorporem Gibraltar als Països Catalans?  

2

Dins del argumentari dels defensors de la segregació, juga un pes clau la viabilitat econòmica de Catalunya com estat a dins o fora d’Europa, com si el convenciment de la viabilitat econòmica fos un argument determinant a favor de l’estat propi.
Sincerament crec que és un argument superficial i estúpid. És pot estar a favor o en contra de la independència, és pot valorar el cost econòmic de la operació, que sempre serà justificable per un nacionalista, és pot considerar les avantatges i els inconvenients des de el punt de vista econòmic, però és absurd fer de de la viabilitat econòmica un argument.
Són viables, amb les seves característiques o dificultats, Andorra i Mònaco, Albània i Senegal, perquè no hauria de ser-ho Catalunya, més rica, amb una industria consolidada, un sector de serveis desenvolupat i una població amb un considerable nivell de formació.
Aquest no és el tema i fer-ho servir com argument és confiar en la ingenuïtat dels ciutadans i voler fer trampa. Els apòstols de la segregació, quan comprovin que no tothom participa de la seva fe, haurien de intentar ser més convincents.

Jazz in Marciac

Marciac és un petit poble del sud de França, de l’antiga Gascunya, d’uns mil habitants, en el que es celebra uns dels festivals de jazz més importants d’Europa.
El festival va començar a l’any 78 i és un autèntic miracle: un poble petit, sense instal·lacions adients, cap ciutat gran en la seva proximitat, poca estructura hotelera i de restauració fixa, en una zona no especialment turística, no impedeixen un espectacle d’alt nivell durant tres setmanes, més de 200.000 visitants i més de 60.000 entrades venudes als concerts de pagament.
El gran esdeveniment és el festival, la gent “variopinta” i plural, de totes les edats i sense l’aire elitista dels nostres festivals, comparteix espais places i carrers i et porta a la convicció que pels francesos el jazz és molt més populars que per nosaltres.
La sala de concerts, un enorme envelat amb 6.000 seient, ple a vessar d’un públic entès,  entusiasta i participatiu, en la que han actuat la gran majoria de les figures del jazz internacional. Tot un espectacle.

Marciac està a quatre hores en cotxe de casa nostra i és una magnifica opció per la segona quinzena de Juliol i la primera setmana d’agost.