dijous, 29 d’octubre de 2009

El Roto, suma y sigue


Últim Ple

El passat Ple vaig fer una llarga intervenció sobre els equipaments educatius de Castellar, que no va agradar gaire a alguns/es portaveus de l’oposició.
Em sap greu perquè crec que era bastant clarificadora i responia a una llarga relació de crítiques injustificades i malintencionades que hem llegit els últim mesos.
Crec, sincerament, que la gestió de l’equip de govern en aquest tema és impecable, per molt que alguns que pretenen el monopoli de la crítica, intentin desvirtuar-la.

Reprodueixo un resumen de la intervenció que recull les dades més importants.

Per cert la cita de Sabina es:
que doni més credibilitat a les professionals de la cofradia del santo reproche (que diria Sabina), amb les que, per cert, hem trobat similituds sospitosament abundants.


BALANÇ DE L’ACTUACIÓ EN EQUIPAMENTS ESCOLARS

Escola d’adults

- L’Escola d’Adults suposa un esforç econòmic important per a l’Ajuntament. En època de crisi i amb l’atur a l’alça, és un equipament important ja que és clau per facilitar la incorporació al mercat del treball.
- En el curs 06/07 hi havia 186 alumnes a l’escola, mentre que avui n’hi ha més del doble: 384.
- Després d’una llarga negociació amb un sindicat que ocupava un espai al local de l’escola, s'han recuperat 80 m2 i s’estan habilitant dues noves aules, amb càrrec al pressupost municipal.
- En el proper any està previst millorar el sistema de climatització del centre.

Escola de Música

- L’equipament de Torre Balada no reuneix les condicions idònies per portar a terme la seva tasca. Des de Projectes Estratègics, d’acord amb Educació, s’estan analitzant diferents alternatives, tant des del punt de vista constructiu com econòmic. La situació econòmica actual fa que aquest projecte no sigui viable si no s’aconsegueix finançament extern.

- La primera acció va ser propiciar un canvi de direcció de l’escola, que ha aconseguit diversificar l’oferta i apropar-la més a les necessitats de la població. Des del 2007 s’ha passat de 183 a 249 alumnes (66 més)
- També s’estan estudiant alternatives d’espais per algunes activitats, fet que permetria oxigenar l’escola en les hores de més ocupació.
- Per al proper any tenint prevista una inversió per insonoritzar alguns espais, especialment l’aula de percussió i així facilitar la convivència amb la resta de l’escola.

Escoles bressol

- Castellar compta amb una escola bressol pública i sis escoles bressols privades.
- L’any 2008 l’Ajuntament va fer una reforma de l’edifici de l’escola bressol municipal El Coral, per valor de 94.000 Euros. Es van fer millores de les aules, equipaments, climatització, coberta, arranjament del pati, etc. Amb càrrec al Fons Estatal d’Inversió Local, aquest 2009, s’ha pintat la façana de l’escola bressol. Per a l’any 2010, està previst estudiar l’ampliació de l’escola, amb la incorporació dels espais que ocupa actualment la regidoria d’Esports.
- En paral·lel l’Ajuntament ha iniciat el procés de construcció de la segona escola bressol pública, al triangle situat entre l’escola sant Esteve i la ronda de Llevant. El procés que s’ha seguit és el següent:

5/05/09: aprovació inicial del projecte.
28/05/09: aprovació de les bases del concurs.
28/07/09: adjudicació definitiva.
10/09/09: acta de replanteig.
Octubre 2009: inici dels moviments de terres

Està previst que la segona escola comenci la seva activitat l’inici del curs 2010-2011.
El projecte ocupa 914,76 m2 i el pressupost d’adjudicació és de 1.440.223 €.
- Pel que fa a la gestió de les dues escoles bressol, s’ha optat per l’externalització del servei, seguint el model que ja existia a l’escola bressol El Coral. La gestió d’ambudes escoles bressol anirà a càrrec de l’empresa SUARA, que va guanyar el concurs. El sistema d’adjudicació contempla, tal com es preveia en les bases del concurs, la gestió dels dos centres i la construcció de la 2a escola bressol. El període de gestió adjudicat i d’amortització de les obres de la 2a escola bressol és de 8 anys.
- En resum a començament del curs 2009-2010, Castellar comptarà amb 155 places d’escola bressol públiques.

Centres d’Educació Infantil i Primària

- Castellar té en l’actualitat 5 escoles primàries públiques i 2 concertades. La sisena escola pública, El Sol i la Lluna, està en construcció en un procés llarg i complex del qual parlarem després.
- Al curs 2007/2008 les inversions a les escoles van ser de 405,000 €, incloent el menjador de l’escola sant Esteve i l’habilitació i condicionament dels mòduls provisionals de la sisena escola.
- En el curs 2008/2009 l’Ajuntament ha invertit a través del Fons Estatal d’Inversió Local 500.000 euros en la millora de les escoles. També s’han invertit 41.865 euros addicionals del pla d’estalvi energètic del mateix FEIL. La inversió total ha estat de 541,865 euros.
- Per al curs 2009/2010, també s’han previst millores en centres que pateixen dèficits greus de manteniment i de serveis. La inversió en reformes als CEIPS superarà el milió d’euros.
- Pel que fa a l’escola La Immaculada, l’Ajuntament s’ha fet càrrec de la reparació dels desperfectes ocasionats a l’edifici en l’obra privada dels pisos de la plaça Major. Les obres han tingut un cost de 72.500 euros. La intenció de l’Ajuntament és recuperar el seu cost en el procés del concurs de creditors de l’empresa Tiferca, constructora dels habitatges.

Escola El Sol i la Lluna

- Pel que fa a l’escola El Sol i la Lluna, l’Ajuntament ha hagut de resoldre diverses afectacions sorgides en el solar cedit a la Generalitat. Entre d’altres, es va haver de desviar una claveguera que travessava el solar i també hi havia una afectació d’una xemeneia. Resoldre aquestes càrregues ha suposat un cost per l’Ajuntament de 100.000 euros.
- La caiguda del mur de l’escola, l’abril de 2009, ha suposat un nou contratemps en la construcció de l’edifici. L’Ajuntament ha assumit, d’acord amb la Generalitat, 280.000 euros del cost de reparació. A això, caldrà sumar-li una altra partida d’arranjament del camí d’accés, per valor de 90.000 euros.
- L'orografia del solar i la caiguda del mur de contenció ha suposat un sobrecost de l’escola per valor de 2 milions d’euros, respecte el cost de construir l’escola en solar planer i lliure de càrregues. D’aquest import, l’Ajuntament n’haurà aportat prop de 500.000 euros.
- Els termini previst per la posada en funcionament de l’equipament escolar és el setembre de 2010, la qual cosa comportarà la supressió dels mòduls prefabricats que funcionen provisionalment al pati de l’escola Sant Esteve des del curs 2005-2006.

Previsió de solars per a nous equipaments escolars (CEIP)

- El dia 28/03/2008 es va fer l’aprovació inicial de la modificació puntual del PGOU 14 que afecta a un solar de 7,000 m2 (situat entre el camí de can Casamada/ronda Tolosa), que permetria la construcció d’un centre de dues línies, i un altre solar de 1.287 m2 que possibilitaria l’ampliació de l’escola Bonavista en una línia.
- El dia 22/07/2008 es va fer l’aprovació provisional i després d’algunes modificacions la Comissió d’Urbanisme el dia 06/06/2009 va fer l’aprovació definitiva.
- Amb aquestes accions es garanteix a la Generalitat la construcció de 3 noves línies, és a dir de 75 alumnes per curs. A més, amb la posada en funcionament del nou edifici de l’escola El Sol i la Lluna, aquest centre comptarà, en el curs 2009-2010, amb 6 aules no ocupades.
- En paral·lel, també s’ha portat a terme la tramitació com a equipament educatiu d’un solar que forma part del Pla Parcial d’Ampliació dels Fruiters i d’un terreny adjunt de 6.000 metres quadrats. Tanmateix, aquesta opció està condicionada per la inclinació dels terrenys, que és de gairebé el 20%, perquè està afectat per una riera i pel fet que és majoritàriament de propietat privada, la qual cosa comportaria la seva compra o expropiació.
- Si bé és cert que a l'estudi de projecció que es va elaborar des de l’Ajuntament al 2007, es preveia uns determinats increments de població escolar que recomanava accelerar l’ampliació de l’oferta per part de la Generalitat, en l’actualitat es detecta un estancament de la població infantil, fruit de la crisi econòmica i de l’aturada del creixement migratori i vegetatiu.

Centres de secundària

- Castellar del Vallès compta amb dos instituts públics, que sumen un total 1.110 alumnes (597 a l’IES Castellar i 513 a l’IES Puig de la Creu). Aquesta situació és llunyana a la viscuda l’any 2004, quan 934 alumnes convivien en el primer i únic institut construït fins aleshores.
- Amb vistes al curs 2012/2013 es preveu un increment dels alumnes de secundària, quan s’incorporin els alumnes que en l’actualitat cursen 4t de primària.
- Per aquest motiu l’Ajuntament està en condicions de proporcionar a la Generalitat un terreny per construir el tercer institut. En el ple passat es va fer l’aprovació provisional de l’assignació d’ús educatiu d’un solar situat a la ronda del Cosidor. Una de les alternatives que ofereix aqeust solar, segons un informe del Departament d’Educació de la Generalitat, és que pugui acollir un instiut-escola.
- La necessitat de noves places es pot mitigar parcialment amb la voluntat de l’escola La Immaculada d’oferir educació secundària en aquest centre.

Resum

- Castellar té cobertes les seves necessitats de sòl per equipaments educatius, com a mínim, pels propers 10 anys. S’ha generat sòl per a tres línies d’educació infantil i primària i per a dues línies d’educació secundària.
- En els primers tres anys, i sense comptar el manteniment ordinari que es porta a terme a tots els centres, l’Ajuntament haurà invertit:

60.000 euros en escoles pròpies
1.624.000 euros en escoles bressols
1.006.000 euros en les escoles de primària
470.000 euros en l’escola Sol i Lluna (abans de ser recepcionada)
72. 000 euros a l’escola Immaculada
En total, 3.233.365 euros.




diumenge, 25 d’octubre de 2009

Amic Pasqual


Juanjo Millás és un bon escriptor. A mi m’agraden força el seus reportatges en profunditat sobre un personatge, després de conviure uns quants dies amb ell.
Aquest diumenge ha publicat un article sobre Pasqual Maragall i la seva situació de malalt d’Alzheimer, des de la simpatia i la complicitat.
Després d’una vida política creativa i intensa, Pasqual està disposat ha fet de la seva situació un últim acte de servei.

Belleza inteligente

Probablemente, el mayor acierto de Amenábar en su película Ágora es la elección de esa maravillosa actriz que es Rachel Weisz, como protagonista y dueña absoluta de la historia.
La película es interesante, incluso notable, aunque quizás excesivamente cerebral, lo que le da una cierta frialdad y falta de emoción.
Para mí, que he tenido un interés especial en esa parte de la historia de la humanidad, la de los últimos años del imperio romano y el ascenso del cristianismo a religión oficial del imperio y, por tanto, de la Iglesia como instrumento de poder, la historia me parece sugerente y atractiva.
Una mujer inteligente (Hipatia fue un personaje real) defensora del saber, de la ciencia, de la objetividad, enfrentándose a la intolerancia, al fanatismo, a la intransigencia y a la ignorancia que representa la religión, en este caso el cristianismo, justifica la aventura de Amenábar.
Hipatia fue asesinada, a instancias del obispo Cirilo, por los parabolanos, la secta más intransigente dentro de la secta cristiana. La iglesia hizo después a Cirilo santo y ahora debe estar en ese cielo en el que seguro que hay gente de bien y santos, pero también más ladrones y asesinos que en el infierno de Dante.
Cuando salía del cine, no pude dejar de pensar en la irracionalidad y la intransigencia que ha traído a la vida la exacerbación de los sentimientos identitarios (religiones, nacionalismos, ideologías totalitarias...), causantes de la mayoría de las confrontaciones y de las guerras, mientras aumentaba mi desprecio por los generadores de barreras, aprovechados de los malos instintos y la ignorancia y otros aspirantes a poblar los cielos de las iglesias y de las patrias.

dijous, 22 d’octubre de 2009

Llum al món



Aquest bromista pensa que és fàcil il·luminar el mon. I està be, és molt el valor simbòlic que pot tenir un llum.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

El Roto

És difícil dir més coses amb aquest estalvi de paraules.

dissabte, 17 d’octubre de 2009

La Mola

Feia mesos que no pujava a la Mola; en canvi, fa alguns anys, era una pràctica habitual i quotidiana. Suposo que és el resultat d’aquesta vida una mica irracional i saturadora a què m’he donat.
Ja sé que tota la responsabilitat és meva, que ningú m’hi ha obligat, però ser directiu d’una empresa gran, complexa i amb seu a Madrid, anar cada dia a Barcelona i alhora intervenir en la gestió quotidiana d’un ajuntament, de vegades es fa dur.
Cada any, la segona setmana d’octubre, els amics d’Iberplan (i dels autocars Bardet) organitzen una excursió en la qual participen una cinquantena d’amics relacionats amb el món del turisme i el transport, que aquest any, malgrat les dificultats que travessa el sector, han volgut mantenir.
El recorregut, ja clàssic: camí dels monjos, la Mola, Montcau i coll d’Estenalles, acaba amb Can Carter de Mura amb un homenatge als petits i magnífics cigrons de la comarca i la inevitable sessió d’acudits, ja clàssica també, d’en Manel Valdé.
Esforç físic, bon menjar, relacions fora del marc professional habitual, distensió i riure, continua sent una formula que funciona.
Gràcies, família Bardet.





Tres constructoras que financiaban a CDC coparon los contratos públicos


No sé perquè no em sorprèn.

Que prudent va ser el president Maragall !

Yasmin Levy



Después de leer el articulo, ¿quien no tiene ganas de comprar el disco?

dijous, 15 d’octubre de 2009

Plaça Major

En les properes setmanes començaran les obres d’arranjament de la part antiga de la plaça Major.
Els que coneixen la història de la nostra vila m’expliquen que la configuració actual, els murs exteriors i la font del carrer Major, es va fer als anys de la república. Té, per tant, més de setanta anys. El paviment de pedra és una modificació de l’original que era de terra, es va instal·lar amb posterioritat i té uns quaranta anys.
Els últims anys, coincidint amb les obres, aquesta part de la plaça ha estat sotmesa a un desgast extraordinari, especialment pel pas dels vehicles pesats que generava la instal·lació del “mercadillo” dels dissabtes.
Al llarg del temps s’han perdut arbres, especialment castanyers, i s’han plantat altres amb criteris discutibles allunyant-se del projecte original.
L’actuació que plantegem vol ser respectuosa amb la plaça, conscients que aquesta forma part de l’imaginari dels castellarencs, dels que van conviure amb les obres originals i dels que n’han gaudit en una o altra època.
Per a mi, que vaig arribar fa vint-i-set anys, aquesta part de la plaça és un element d’identificació imprescindible de conservar.
El projecte connectarà de forma harmoniosa la part antiga amb la part nova de la plaça i resoldrà les barreres arquitectòniques del mercat vell (futur Espai Cívic) i el casal d’avis, restaurarà les peces del paviment fetes malbé, els espais centrals i la font. Substituirà els arbres malalts i els inadequats i millorarà l’enjardinament i la il·luminació.
Dignificarem la plaça, millorarem la seva qualitat i conservarem la seva estètica i els elements ornamentals originals.
Si es compleix el calendari, la propera primavera arribarà amb més intensitat a la plaça Major.

diumenge, 11 d’octubre de 2009

Escrúpols i dignitat

Fa uns dies, casualment, vaig trobar a la tele, “El Manantial”, la pel·lícula de King Vidor, rodada en els anys posteriors a la segona guerra mundial.
Vidor és un director hàbil i la pel·lícula està plena d’imatges potents. La pel·lícula, d'un transfons ideològic elitista i discutible, de defensa de la individualitat per sobre de tot, té de positiu la defensa de la integritat en l’actuació personal, de la dignitat individual i col·lectiva.
Aquests dies hem llegit comentaris, afirmacions, insídies i mentides per part de l’oposició, en una pràctica que ja s’està convertint en la marca de la casa. “Difama que algo queda” és la nova filosofia convergent: insinuen contractacions a dit, entrisme i el caos absolut en les escoles de Castellar. S’entén en algú que mai s’ha preocupat de l’educació i que ha practicat de forma assídua el que critica.
Quin és l’historial laboral de les il·lustres senyores regidores de CiU a l’ajuntament de Castellar, i en l’actualitat, no estan treballant en institucions públiques contractades a dit?, es guanyen el sou que cobren? L’anterior arquitecte municipal no va ser candidat de CiU a Terrassa?. Però és clar això és normal, ells tenen un dret històric que procedeix del cel.
S’assemblen, en la seva estratègia, als que són capaços d’inventar-se un estudi de mobilitat, fals i ridícul, sobre la gran via de Sabadell per acabar donant la culpa de les seves conclusions estúpides als socialistes de Castellar. Quina falta d’escrúpols!: pobre IC i pobra herència històrica del PSUC!.
En fi, cada poble té també l’oposició que es mereix. No estaria de més que veiessin “El Manantial”

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Delicias turcas 3

Cuando viajo a algún país fuera de nuestro entorno cultural, una de mis fuentes de interés es la música local.
El egocentrismo cultural y el peso desmesurado en la producción y distribución de la industria anglosajona, hacen que la presencia en los medios de comunicación de las culturas no centrales sea insignificante. ¿Qué nos llega de la música actual alemana, rusa, japonesa o italiana?, países ricos y de culturas potentes. Otros más pequeños o exóticos ni siquiera existen.
Antes de ir a Turquía, mi conocimiento de su música era inxistente. Conocia a Barbaros Erkose el magnífico clarinetista del Anouar Brahem Trio, pero nada más. Ahora mis conocimientos siguen siendo insignificantes, pero después de comprar y escuchar algunos discos, tengo la intuición de una música poderosa y diversa, como no podía ser de otra manera, en un país cruce de culturas milenarias.
La suerte, la intuición y especialmente la información de los vendedores de las casas de discos, nos han permitido acercarnos a unos cuantos músicos de gran calidad.
Absolutament recomendable es el álbum doble, muy bien editado, Istambul Twilight, una veintena de piezas básicamente instrumentales, reflejo, seguro, de las tendencias contemporáneas de raíz popular. Magnífico Erdal Erzincan, en una doble versión con Erkan Ogur, y con el persa Kayhan Kalhor (en un disco de ECM). Interesante el Taksim Trio, jazz étnico con intrumentos procedentes de la música tradicional, o el cello Ugur Isik con versiones actuales de composiones clásicas, muchas de ellas anónimas.
Un principio alentador al que habrá que dar continuidad.

Frank Gehry

Frank Gehry és un dels grans arquitectes mundials i, com tots els grans, un personatge controvertit.
Avui a Babelia li fan una entrevista extensa en la que tenen molt protagonisme els seus edificis concebuts com museus.
A mi el seu museu a Bilbao m’agrada, hi he estat unes quantes vegades: la seva colecció pròpia va millorant i hi ha espais per exposicions monumentals o més íntimes. Fins i tot alberga, i no crec que hi hagi cap espai més al món que ho permeti en aquestes condicions, les enormes escultures de Richard Serra.
I tot això sense comptar el paper de catalitzador del canvi urbanístic, de la transformació de la ria i del conjunt de la ciutat.

Sergi Mas


Contraportada a el Periódico amb una entrevista a Sergi Mas, el Mas bo, alter ego del president Montilla i model de rigor professional.
Chapeau!

Millet i CiU

El Palau va ser el principal donant de la fundació de CDC uns quants anys

• Les xifres que va donar el convergent Felip Puig no quadren amb les memòries de l’entitat cultural
• Més de la meitat dels 417.000 euros captats el 2002 per la Trias Fargas provenien de l’Orfeó.

És normal, lògic i decent que diners d’una entitat con el Palau, que viu de les subvencions, serveixin per finançar fundacions de partits? O per liquidar deutes d’experiències polítiques frustrades?

dijous, 8 d’octubre de 2009

Les dominiques

Segur que és mèrit de CiU.

La Fundació Escoles Tolrà i el Patronat de la Fundació Domininiques de l’Anunciata del Pare Coll han arribat a un acord per implantar durant el setembre de 2010 l’educació secundària obligatòria (ESO) al Centre Escolar La Immaculada.
El conveni, que es va signar el passat dijous, 1 d’octubre, garanteix l’ampliació del servei educatiu prestat per la congregació de les Germanes Dominiques a l’edifici de la Immaculada, que és propietat de la Fundació Escoles Tolrà. En aquest sentit, s’estableix un pla d’implantació gradual del nivell d’ESO a partir del curs 2010-2011.
Segons es fixa al mateix acord, la Fundació Escoles Tolrà ha atorgat formalment a les germanes Dominiques l’usdefruit temporal de l’edifici del CE La Immaculada. Aquesta cessió va lligada al compliment per part de la Fundació de les Germanes Dominiques d’una sèrie de requisits. A banda d’assegurar la continuïtat de les tasques docents i d’implantar l’ESO, la congregació durà a terme un programa de manteniment estructural i de rehabilitació de l’edifici, que anualment es presentarà al Patronat de la Fundació Escoles Tolrà perquè hi doni el vistiplau.
El passat dijous, el vicari general del Bisbat de Terrassa, mossèn Salvador Cristau, com a president de la Fundació Escoles Tolrà, i la germana Montserrat Font, provincial de les Germanes Dominiques, en qualitat de presidenta de la Fundació Dominiques, van signar el conveni que formalitza per un període de 10 anys una relació històrica que uneix ambdues parts des del 1895.
Aquell any es va transformar l’escola-convent de les Germanes Dominiques de l’Anunciata en el primer equipament escolar construït pel Patronat de les Escoles Tolrà, instituït per Emília Carles Tolrà. Des de llavors, les tasques docents del centre –reconvertit posteriorment en CE La Immaculada– han anat a càrrec de la comunitat de les Germanes Dominiques.
La Fundació Escoles Tolrà, que és també propietària de les antigues escoles de Sant Feliu del Racó, ha renovat en els darrers temps el seu funcionament. Una de les primeres tasques és el procés d’actualització dels seus estatuts a la nova llei de fundacions. L’Ajuntament de Castellar del Vallès, el Bisbat de Terrassa, les Germanes Dominiques de l’Anunciata i l’AMPA del CE La Immaculada es feliciten per l’assoliment d’aquest acord en benefici de l’educació al municipi.

dimecres, 7 d’octubre de 2009

B de blog

Renovació a Ràdio Castellar i molt especialment les tertúlies que estaven una mica encotillades i passades de moda.
Ahir vaig participar en el primer B de Blog. El programa és fresc i àgil, crec que funcionarà, de fet no semblava un primer programa.
L’Eduard, el Jordi i el Fran són gent d’experiència i això permet adaptació, flexibilitat i improvisació.
Estic encantat de contribuir a l’inici d’un nou format en un mitjà sempre en evolució.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Saeko


Después de algunos meses de silencio vuelvo a recibir una misiva del “marinero sin brújula”.
Hay cosas del contenido que se me escapan y al mismo tiempo me resultan sugerentes,
así que he decidido reproducirlo.
Que coincida además con la entrada 300 del bloc, aún me anima más a publicarlo.

A veces la sensibilidad lejana
nos hace entender la verdad universal.
¿Cual es el secreto?
¿Quien te enseña el camino que lleva al puente rojo
donde está el mayor de los tesoros
el que se puede derrochar sin limites?
El susurro en la oreja
la música de fondo
el vello que se eriza y el cuerpo dilatándose
recordando aún el sol
esta vez más amigo y más cómplice
la caricia escondida, el abrazo profundo y el manantial.
¿Donde empieza la habilidad y termina la evolución?
¿cual ha sido el proceso?
¿Cuanto de ti eras ya tú?
¿cuanto de tú eres aún tú?
¿Quién quieres ser, realmente, tú?
Saeko viene en tu ayuda y cierra el círculo
de la mano del sabio Imamura
surrealismo poético, que sublima promontorios y glándulas.
Agua tibia, ríos de placer y el puente rojo al fondo.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Cognoms

Entre les moltes insídies que surten de l’oposició hi ha l’afirmació que afavorim els parents. I sorprèn que els que parlen són els que tenen més motius per callar.
Que quedi clar que jo no sóc partidari de penalitzar ningú. Qui tingui més mèrits és qui ha de guanyar. Prou desgràcia és tenir un pare, un germà o un cosí polític i aguantar-li les “neures” com perquè, a més a més, et perjudiqui.
De tota manera, estem disposats a fer una anàlisi dels treballadors de l’ajuntament i de les seves relacions familiars amb alcaldes i regidors del govern i de l’oposició des d'ara fins als últims alcaldes franquistes, i fins i tot de les relacions entre els propis treballadors.
És cert que entre els treballadors municipals hi ha alguns cognoms repetits i que procedeixen d’una determinada tradició, però donar aquesta responsabilitat als socialistes em sembla una temeritat.
Aquestes reflexions no suposen qüestionar cap treballador municipal ni la seva legitimitat, sigui quina sigui la seva procedència o el seu cognom.

dijous, 1 d’octubre de 2009

Santa indignació

Un article publicat a l’acTUAL per la regidora d’educació sobre l’inici de curs ha provocat reaccions indignades per part de la portaveu de l’oposició i d’alguna altra professional del ressentiment i la “mala bava”.
Certament la intervenció al ple municipal ens va agafar a contrapeu, no t’esperes que en l’argumentació de la modificació de l’ús d’un terreny deixin anar una “perorata” parlant de tot menys del contingut de l’ordre del dia.
CiU, i especialment la seva portaveu, té, ara, moltes ganes de parlar d’educació, segurament per contrarestar la seva nul·la capacitat d’actuació els tres anys que va ser alcaldessa.
Ara vol responsabilitzar l’ajuntament de tot i especialment del que no té competència (ja sé que té molta pressa per oblidar, però també s’ha oblidat de quines són les competències municipals?) i pontifica sobre les nostres actuacions i sobre intervencions en reunions en què, per cert, ella no ha participat: suposo que no li deixen temps l’oci, la conciliació familiar i les seves múltiples activitats remunerades amb diner públic.
Ella i qualsevol que conegui el tema, sap que la funció de l’ajuntament a l’escola és limitada i a secundària nul·la.
L’ajuntament, això sí, ha de proporcionar a la Generalitat terrenys per edificar els centres escolars tant de primària com de secundària. L’ajuntament anterior va proporcionar el magnífic solar de les antigues piscines, la falta d'idoneïtat del qual va endarrerir el procés de negociació amb la Generalitat, va incrementar el cost en gairebé dos milions d’euros, més la quantitat que ha generat la caiguda del mur.
De rebot va provocar que per primera vegada a Castellar s’instal·lessin barracons.
Aquesta va ser la brillant gestió de quí ara ens critica i exigeix.
Els socialistes no volien que això ens passés i de forma immediata van començar el procés de requalificacions. Avui la situació és la següent:
- El solar dels Fruiters, malgrat que no el considerem idoni per fer una escola i que és parcialment privat, és d’ús educatiu.
- El solar que està al costat de les pistes d’atletisme, també.
- El solar adjunt a l’escola Bonavista és també d’ús educatiu i permetria, en el seu cas, ampliar l’escola a dues línies.
- El ple municipal, aquest més, ha aprovat un canvi d’ús d’un solar on es podrà fer el tercer institut.
Totes aquestes actuacions han estat aprovades pel ple i són publiques i publicades.
Alguna vegada en la història de Castellar, el departament d’Educació ha tingut aquesta oferta d’opcions per construir centres educatius?.
Per cert, algú recorda qui governava a Castellar i a Catalunya quan a l’institut, el primer, hi havia més de 900 alumnes? Quant va durar la situació? Allò sí que era saturació. Ara entre els dos instituts hi ha 1.110 alumnes (597 a un i 513 amb un altre). És la mateixa situació?
En fi no estaria malament que alguns abandonessin la demagògia i recuperessin la memòria i el sentit comú.