diumenge, 4 d’octubre de 2009

Cognoms

Entre les moltes insídies que surten de l’oposició hi ha l’afirmació que afavorim els parents. I sorprèn que els que parlen són els que tenen més motius per callar.
Que quedi clar que jo no sóc partidari de penalitzar ningú. Qui tingui més mèrits és qui ha de guanyar. Prou desgràcia és tenir un pare, un germà o un cosí polític i aguantar-li les “neures” com perquè, a més a més, et perjudiqui.
De tota manera, estem disposats a fer una anàlisi dels treballadors de l’ajuntament i de les seves relacions familiars amb alcaldes i regidors del govern i de l’oposició des d'ara fins als últims alcaldes franquistes, i fins i tot de les relacions entre els propis treballadors.
És cert que entre els treballadors municipals hi ha alguns cognoms repetits i que procedeixen d’una determinada tradició, però donar aquesta responsabilitat als socialistes em sembla una temeritat.
Aquestes reflexions no suposen qüestionar cap treballador municipal ni la seva legitimitat, sigui quina sigui la seva procedència o el seu cognom.