Fa uns dies, casualment, vaig trobar a la tele, “El Manantial”, la pel·lícula de King Vidor, rodada en els anys posteriors a la segona guerra mundial.Vidor és un director hàbil i la pel·lícula està plena d’imatges potents. La pel·lícula, d'un transfons ideològic elitista i discutible, de defensa de la individualitat per sobre de tot, té de positiu la defensa de la integritat en l’actuació personal, de la dignitat individual i col·lectiva.
Aquests dies hem llegit comentaris, afirmacions, insídies i mentides per part de l’oposició, en una pràctica que ja s’està convertint en la marca de la casa. “Difama que algo queda” és la nova filosofia convergent: insinuen contractacions a dit, entrisme i el caos absolut en les escoles de Castellar. S’entén en algú que mai s’ha preocupat de l’educació i que ha practicat de forma assídua el que critica.
Quin és l’historial laboral de les il·lustres senyores regidores de CiU a l’ajuntament de Castellar, i en l’actualitat, no estan treballant en institucions públiques contractades a dit?, es guanyen el sou que cobren? L’anterior arquitecte municipal no va ser candidat de CiU a Terrassa?. Però és clar això és normal, ells tenen un dret històric que procedeix del cel.
S’assemblen, en la seva estratègia, als que són capaços d’inventar-se un estudi de mobilitat, fals i ridícul, sobre la gran via de Sabadell per acabar donant la culpa de les seves conclusions estúpides als socialistes de Castellar. Quina falta d’escrúpols!: pobre IC i pobra herència històrica del PSUC!.
En fi, cada poble té també l’oposició que es mereix. No estaria de més que veiessin “El Manantial”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada