diumenge, 27 de febrer del 2011

Pla de Moobilitat Urbana

En els últims mesos i dirigits per una enginyeria contractada per la Diputació, Ajuntament, entitats i ciutadans a títol particular, han participat en un interessant procés d’elaboració d’una proposta de Pla de Mobilitat Urbana.
El matí de l’últim dissabte va ser el dia de les propostes concretes, a un elaborat document fruit de les aportacions d’una jornada anterior i de la diagnosi de l'enginyeria.
El resultat serà un interessant document, base sòlida per les futures actuacions sobre la mobilitat a nivell local de vianants, bicicletes, transport públic i vehicles privats.Tenim en compte la importància del tema sorprèn la falta d'implicació d’alguns grups municipals

La Vanguardia



'La Vanguardia' se editará también en catalán a partir de mayo





Ja tocava!

Pensem el futur

L’èxit del Bram! més de 2.000 espectadors, demostra que a la nostra vila hi ha demanda de cinema de qualitat, que 23.000 habitants ja són, probablement, massa crítica suficient com perquè una iniciativa d’aquestes característiques tingui èxit.
En la reunió de valoració de la comissió organitzadora, es va plantejar la conveniència de posar en marxa un “cineclub” que programés durant tot l’any pel·lícules de qualitat i recents, en la línia de les que programa el Bram!, que normalment tenen un curt recorregut en els circuits comercials.
La fórmula més adient, seria la creació d’una entitat que busqués adhesions, complicitats i un nombre significatiu de socis que doni viabilitat social i econòmica al projecte. És tracta de donar resposta a la demanda cultural d’uns sectors culturals no majoritaris i que no sempre son els més atesos per les programacions genèriques.

divendres, 25 de febrer del 2011

Campanyes

Hi ha indicis evidents que s’apropen les municipals, ja hi ha moviments que denoten un cert tarannà. Alguns prefereixen passejar-s'hi en una furgoneta personalitzada, altres recorren a sistemes més o menys convencionals o sofisticats.
Moltes vegades s’acusa als equips de govern de voler instrumentalitzar les institucions en benefici propi, en el nostre cas té més interès una part de l’oposició.
L’últim ple va ser una mostra evident d'instrumentalització simultània, el ple municipal i l’escola. Podrien afirmar que el candidat d’ERC entra en campanya, però no surt de l’escola.

divendres, 18 de febrer del 2011

Pa negre

Magnífic inici del Bram!.
La cerimònia de inauguració amb l’Auditori ple a vessar, va contar amb la participació emocionada i generosa d’Isona Passola la productora de “Pa negre”
Pa negre s’ha convertit en un fenomen de masses, desbordats per la demanda, l’organització de la mostra ens hem vist obligats a fer vàries sessions. Més de 1000 castellarecs ha vist la pel·lícula el dijous.
El film d’en Villaronga, és un producte sòlid i atractiu. L’ambientació és notable i també la interpretació i el guió, ben construït, si bé està situat en un lloc i un temps determinats, tracta de temes atemporals i universals.
Per raons d’organització vaig fer dos visionats en un dia i la pel·lícula els aguanta perfectament.
A mi em va cridar l’atenció, especialment, la interpretació de la nena Marina Comas, una “lolita” perversa i inquietant, pre-feminista de mirada intel·ligent i d’una absoluta naturalitat, una gran trovalla.

dimarts, 15 de febrer del 2011

L'Actual 3 anys


3 anys, 138 números, acudint puntual a la cita dels divendres.
Fa temps que l’Actual s’ha convertit en un referent pels castellarencs, una trobada obligatòria amb la nostra realitat quotidiana.
És agradable comprovar com s’ha convertit en una necessitat, en un element més en el paisatge urbà.
Ara, en la versió .cat, també ens dóna immediatesa i amb Ràdio Castellar, formen un potent sistema de comunicació, poc habitual en municipis de les nostres dimensions.
Als que cada dia estan a peu del canó, per molt anys i als ciutadans de Castellar, també.

Del tirador a la ciudad

Aquesta definició del seu ofici per part de Mies van der Rohe, la fa servir Anatxu Zabalsbascoa per donar nom al seu blog.
Anatxu és una periodista nascuda a Barcelona i especialitzada en arquitectura, interiorisme i disseny, de qui hem fet referència en el Bloc de Notes com a model d'entrevistadora.
“Del tirador a la ciudad” és un blog intel·ligent i brillant d'estètica impecable i que dóna informació de les tendències arquitectòniques a nivell mundial. Imprescindible si estàs interessat en aquesta disciplina.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Un poema de Louis Aragon

Em fan arribar un emocionant poema del poeta francès.
És afalagador que en contra d’altres tendències t' identifiquin amb el sentit poètic i la sensibilitat.
Aquesta vegada no vull que cap foto distregui la força de les paraules

Que serais-je sans toi

Que serais-je sans toi qui vins à ma rencontre.
Que serais-je sans toi qu'un cœur au bois dormant.
Que cette heure arrêtée au cadran de la montre.
Que serais-je sans toi que ce balbutiement.
J'ai tout appris de toi sur les choses humaines.
Et j'ai vu désormais le monde à ta façon.
J'ai tout appris de toi comme on boit aux fontaines
Comme on lit dans le ciel les étoiles lointaines.
Comme au passant qui chante, on reprend sa chanson.
J'ai tout appris de toi jusqu'au sens de frisson.
J'ai tout appris de toi pour ce qui me concerne.
Qu'il fait jour à midi, qu'un ciel peut être bleu
Que le bonheur n'est pas un quinquet de taverne.
Tu m'as pris par la main, dans cet enfer moderne
Où l'homme ne sait plus ce que c'est qu'être deux.
Tu m'as pris par la main comme un amant heureux.
Qui parle de bonheur a souvent les yeux tristes.
N'est-ce pas un sanglot que la déconvenue
Une corde brisée aux doigts du guitariste
Et pourtant je vous dis que le bonheur existe.
Ailleurs que dans le rêve, ailleurs que dans les nues.
Terre, terre, voici ses rades inconnues.
Louis Aragon

L'Ignasi, candidat

El dissabte els socialistes de Castellar vam decidir que l’Ignasi sigui el nostre candidat a les properes eleccions municipals.
Ja sé que no és cap sorpresa, que era una cosa cantada, que tothom ho donava per fet, però la democràcia té les seves exigències i les seves formalitats.
Que va ser l’únic candidat i que va ser elegit per aclamació tampoc serà cap sorpresa, la gestió d’aquests quatre anys dóna crèdit suficient per un altre mandat.
Estem segurs que en uns mesos la gent de Castellar compartirà de forma majoritària la nostra decisió.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Stravinski

Portat per una intuïció estranya, “la Consagració de la Primavera” va ser un dels primers discs de música clàssica que vaig comprar i em continua resultant atractiu com el primer dia.
El ballet de Stravinski, salvatgement primitiu i pagà, estrenat a París al 1913, és probablement el major escàndol de la història de la música.
Un d’aquests dies en alguna cadena digital feien un documental sobre la preparació del ballet per part del director britànic Simon Rattel quan es va incorporar a la direcció de la Filarmónica de Berlin.
La dansa és interpretada per 250 joves berlinesos no professionals, en un interessant projecte educatiu i social. El documentals es diu Rhythm is it ! i té un enorme interès.

L'entusisme egipci

Una onada de canvi recorre els països musulmans. Que la pressió popular sigui capaç de fotre fora del poder un dictador que “regnava” des de fa 30 anys, amb el beneplàcit de tot el món occidental-democràtic, era difícil d’imaginar fa unes setmanes.
Ara comença una etapa que segur serà difícil: un exèrcit que ha estat sempre al servei de la dictadura, diferències abismals entre la concepció integrista del “germans musulmans” i un moviment laic del que no coneixem la magnitud, entre les grans urbs empobrides i un món rural miserable, la comprensible impaciència de milions de joves víctimes de la crisi econòmica i dels abusos d’una classe dominant, rapinyaire.
De moment els primers a treure'n profit són la banca suïssa. A veure quant temps tardaran en tornar les riqueses de Mubarak als seus autèntics propietaris.
Els propers mesos no seran fàcils i espero que siguin il·lusionants. En qualsevol cas, pels que hi han participat, el plaer de sentir la força del carrer fent caure les torres, és una experiència que ningú mai els podrà arrabassar.

Moment històric

Enrique Vila Matas és un gran escriptor, dels pocs capaços de crear un univers propi i un erudit dels que podíem qualificar com malalts de la literatura.
També és un conegut barcelonista.
Aquesta doble condició ha generat un article: “Más allá del récord”, que demostra una altra vegada que es pot escriure sobre esport amb intel·ligència.
Després de llegir-lo es reafirma la sensació que estem vivint un moment històric.

El Bram!, una aposta per la qualitat

Quan fa tres anys vam començar a plantejar-nos la possibilitat d’una mostra de cinema a la nostra vila, dos criteris es van consolidar d’immediat: el contingut social dels films programats i la seva qualitat.
En aquest temps i més després de la reobertura de l’Auditori, Castellar comença a tenir una programació regular de cinema més comercial. En el Bram, la mostra anual, te més sentit, encara, l'aposta per uns films moltes vegades sotmesos a circuits de distribució minoritaris.
És veritat que Pa negre, la pel·lícula d’en Villaronga, de la que ningú discuteix la seva qualitat, després d’alguns premis i nominacions s’està convertint en un fenomen mediàtic que, per excés de demanda, ens complicarà una mica la cerimònia inaugural i que confiem ajudi a la difusió de la resta de la programació, menys comercial.
Programació que, amb la direcció de Pere Joan Ventura vol, com sempre, ser un bram, un crit a les consciencies i una invitació a produccions cinematogràfiques d’alta qualitat.
El Bram 2011 té algunes novetats:
- L’exposició “dies de Cine”, un recorregut històric pel cinema de Castellar a través de les sales de projecció, en l’espai polivalent de el Mirador, amb col·laboració amb l’Arxiu d’història.
- Homenatge al director J.N. Nunes, mort l’any passat, amb la projecció de “Noches de vino tinto”
- Col·laboració amb l’Aula extensió universitari amb la projecció de “la Cinta Blanca” de M. Haneke
- Projecció de tres curts d’autors castellarencs.

Tres edicions ja comencen a definir un estil. Entre tots hem d’aconseguir que es converteix en un referent consolidat.

dilluns, 7 de febrer del 2011

El Castellar del futur


Aquest dissabte unes desenes de castellarencs hem dedicat unes quantes hores a reflexionar sobre què volem que sigui i cap a on ha d’anar la nostra Vila en els propers anys.
La jornada de reflexió sobre l’estat de compliment del Pla estratègic del 2002 en tot allò que afecta al pla urbanístic, és uns dels primers passos d’un llarg procés que tindrà, segur, continuïtat passi el que passi en les properes eleccions, ja que la revisió del POUM, és una necessitat sentida i assumida per totes les forces polítiques locals.
La modificació del POUM és un procés clau en el desenvolupament d’un municipi, una participació important en el procés d’elaboració i un alt nivell de consens, haurien de ser els objectius en el moment d’iniciar un procés que necessàriament serà complex i llarg.

Egipte

Egipte no és Tunísia i els esdeveniments d’aquests dies sembla que ho estan fent evident.
És magnífic veure com una dictadura cau per la pressió del poble i com una societat secularitzada es converteix en una democràcia sense més límits que la voluntat popular.
Emociona veure com és mobilitzen milers de persones a El Cairo, però que està passant a un immens país amb 80 milions d’habitants?
La meva reticència és absoluta amb “els germans musulmans” grup amb una visió teocràtica del poder. El seu model serà l’Irán?
Occident ha estat de forma vergonyant, subministrant armes i mantenint la dictadura en defensa d’un hipotètic equilibri estratègic: un Israel provocador i el canal de Suez, clau en els intercanvis comercials entre orient i occident.
Imagino la tensió en les cancelleries occidentals davant d’un aixecament generalitzat als països àrabs sense un control clar.
Egipte pot ser la clau, convé una sortida pactada cap un sistema democràtic garantit per les potencies occidentals. Un Egipte democràtic seria un element clau d’estabilitat en una de les zones més convulses del món.

Ara si

L'esquerra 'abertzale' anuncia que rebutja la violència, inclosa la d'ETA
El nou partit de Batasuna expulsarà els que justifiquin o recolzin el terrorisme


Crec, o millor vull creure, que definitivament el món aberzale ha arribat a la conclusió que la lluita armada és una estupidesa sense sortida, i que és molt més eficaç recorre a fórmules pacifiques de mobilització.
Confio que els residus d’ETA arribin a la mateixa conclusió i s’acabi definitivament amb aquest malson.
Una nova frustració seria imperdonable .

dimecres, 2 de febrer del 2011

Company Romario

Conec per la premsa que Romario ha pres possessió com diputat socialista al Brasil.
Si dona als seus electors la meitat de les alegries que ens va donar als barcelonistes serà un gran diputat.
Sort company

La sublimació del seny



Els periodistes que escriuen d’esports tenen, quasi be sempre de forma justificada, una dubtosa fama. Afortunadament trobes professionals a l’alçada d’un tema que mou passions i interessos de milions de ciutadans.
Luis Martin és capaç d’escriure histories emocionants, en els que els protagonistes són un entrenador que ha sublimat el seny fins portar-lo a categoria d’art i un jugador virtuós que en qualsevol equip seria indiscutible i que a aquest Barça coral és capaç d'identificar-se, com ningú, amb l’esperit col·lectiu.
Probablement no és fàcil d’entendre en un racionalista empedreït com jo, però és cert que l’esperit generat per un grup cohesionat, està molt per sobre de la suma de les individualitats i de pas dona peu que alguns puguin escriure magnifiques histories.