dilluns, 7 de febrer de 2011

Egipte

Egipte no és Tunísia i els esdeveniments d’aquests dies sembla que ho estan fent evident.
És magnífic veure com una dictadura cau per la pressió del poble i com una societat secularitzada es converteix en una democràcia sense més límits que la voluntat popular.
Emociona veure com és mobilitzen milers de persones a El Cairo, però que està passant a un immens país amb 80 milions d’habitants?
La meva reticència és absoluta amb “els germans musulmans” grup amb una visió teocràtica del poder. El seu model serà l’Irán?
Occident ha estat de forma vergonyant, subministrant armes i mantenint la dictadura en defensa d’un hipotètic equilibri estratègic: un Israel provocador i el canal de Suez, clau en els intercanvis comercials entre orient i occident.
Imagino la tensió en les cancelleries occidentals davant d’un aixecament generalitzat als països àrabs sense un control clar.
Egipte pot ser la clau, convé una sortida pactada cap un sistema democràtic garantit per les potencies occidentals. Un Egipte democràtic seria un element clau d’estabilitat en una de les zones més convulses del món.