dissabte, 12 de febrer de 2011

L'entusisme egipci

Una onada de canvi recorre els països musulmans. Que la pressió popular sigui capaç de fotre fora del poder un dictador que “regnava” des de fa 30 anys, amb el beneplàcit de tot el món occidental-democràtic, era difícil d’imaginar fa unes setmanes.
Ara comença una etapa que segur serà difícil: un exèrcit que ha estat sempre al servei de la dictadura, diferències abismals entre la concepció integrista del “germans musulmans” i un moviment laic del que no coneixem la magnitud, entre les grans urbs empobrides i un món rural miserable, la comprensible impaciència de milions de joves víctimes de la crisi econòmica i dels abusos d’una classe dominant, rapinyaire.
De moment els primers a treure'n profit són la banca suïssa. A veure quant temps tardaran en tornar les riqueses de Mubarak als seus autèntics propietaris.
Els propers mesos no seran fàcils i espero que siguin il·lusionants. En qualsevol cas, pels que hi han participat, el plaer de sentir la força del carrer fent caure les torres, és una experiència que ningú mai els podrà arrabassar.