Feminisme i igualtat

A aquestes alçades de la història ningú discuteix (o al menys ningú, raonable) la importància dels moviments feministes en la lluita per la conquesta de la igualtat.
Tampoc discuteix ningú que encara avui, fins i tot al primer món, hi ha barreres infranquejables que impedeixen un igualitarisme real (sense parlar del tercer món en el que molts processos encara s’han de començar).
Les dones a les que més respecto, coincideixen amb mi, que és molt més important per la igualtat que una dona sigui presidenta d’un banc o d’una multinacional, ministra d’economia, d’indústria o vicepresidenta, que crear un ministeri d'igualtat, i també que alguns sectors, haurien de començar a introduir elements de correcció, inversos als tradicionals.
No sé si està estudiat, però, serà positiu que desaparegui el referent masculí de l’educació primària? Quins efectes produirà que alguns sectors professionals, avui l’ensenyament, a mig termini el sanitari (analitzem els actuals estudiants de medicina) que tots els professionals siguin dones? Respon el procés a criteris de capacitat o són económics?
La tendència futura serà que els homes tindran el monopoli en les professions tècniques i les dones en les humanístiques/socials/sanitàries?
Estem en el moment de l‘antítesi hegeliana que ens portarà en el futur a la síntesi de dones i homes més igualitaris.?
Considerant només criteris de capacitat, a mi m’agradaria un futur més equilibrat en tots els sectors.
No discuteixo el paper de les secretaries, departaments, ministeris o observatoris d’igualtat, crec que en la seva concepció són un avanç respecte a les de “la dona”, ja que també treballen en corregir altres desigualtats, i estic convençut que les seves preocupacions, com la meva, és lluitar per un món més just i feliç.

Tony Judt

Admirado tanto por su talla intelectual, como por su valiente respuesta a la enfermedad que le llevó a la muerte, el historiador defiende en un libro póstumo la necesidad de ser críticos con quienes nos gobiernan y mantiene que la disconformidad es la savia de la vida social

"Si los ciudadanos activos o preocupados renuncian a la política, están abandonando su sociedad a sus funcionarios más mediocres y venales. La Cámara de los Comunes británica ofrece actualmente un espectáculo penoso: un reducto de enchufados, subordinados serviles y pelotas profesionales -al menos, tan lamentable como en 1832, la última vez que fue asaltada y sus "representantes" expulsados de su sinecura-. El Senado estadounidense, en el pasado un bastión del republicanismo constitucional, se ha convertido en una parodia pretenciosa y disfuncional de su carácter original. La Asamblea Nacional francesa ni siquiera aspira al visto bueno del presidente del país, que la soslaya cuando quiere".

Economia mediambiental

Avui la secció de “Negocios” de El País, recull un llarguíssim article de Paul Krugman, en el que analitza des del punt de vista econòmic els efectes de l’actuació o no actuació contra el canvi climàtic i quines mides son les més adequades en un escenari d’economia de mercat global.
Sense amagar una ideologia i un compromís amb un futur sostenible del planeta, Krugman, defensa que una política decidida i activa és, també, econòmicament més rentable.
Com sempre els articles de Krugman tenen un esperit divulgador i allunyat del llenguatge hermètic d’altres economistes, el d’avui és especialment recomanable, també pels que han convertit l’ecologia o l’escepticisme en una religió.

Libertarianism

Des de la nostra cultura política és difícil entendre algunes actituds i comportaments que es donen en altres latituds.
Clint Eastwood, el cineasta americà, va ser alcalde de Carmel, la seva ciutat de residència i és va presentar pel partit Republicà. Després a través del seu cinema ha defensat l’eutanàsia, ha justificat l’avortament, ha tingut una posició radical contra el racisme o ha fet un retrat absolutament elogiós de Nelson Mandela.
Ell, es declara com, el que es podria traduir, liberalista llibertari, defensor del liberalisme econòmic i radical en la defensa de les llibertats.
Més endavant m’agradaria fer una entrada més extensa i més reflexionada sobre aquest corrent de pensament, avui em limitaré a reproduir els gràfics de Nolan i el de Pournell, que tenen un objectiu comú: situar les opcions polítiques en funció de l’eix esquerra/dreta i del pes de l’estat (liberalisme/estatisme).

Justícia injusta

Fa molts anys que la meva confiança en la justícia (o en el poder judicial) està sota mínims. L’absolució dels responsables d’Egunkaria, demostra, una altra vegada, la imprudència amb què s’ha actuat contra la llibertat i contra ciutadans innocents.
A risc d’anar contra corrent i coincidir amb sectors ideològics de les meves antípodes, crec que el jutge Garzón ha prevaricat i que ha estat moltes vegades injust, sota la seva capa de salvador del món. També he afirmat que l’Audiència Nacional és una anomalia democràtica que ha donat “patente de corso” a alguns jutges amb vocació de redemptors.
Avui, Garzón passa per la mateixa situació, que han passat molts innocents gràcies a la seva activitat i està demostrant una especial habilitat per fer-se la víctima.

És cert que els defensors de la recuperació de la memòria històrica tenen raó i que s’ha de trobar la fórmula per atendre les seves reivindicacions, que segur que no passen per l’actuació d’un jutge oportunista.
Si realment, com sembla, al jutge Garzón el suspenen de les seves funcions, que no em busquin en el cor de “plañideras”.

Laozi

Religión

Si el Tao se pierde, queda la virtud;

Si la virtud se pierde queda la amabilidad;

Si la amabilidad se pierde, queda la justicia;

Si la justicia se pierde, queda la religión.

Las jerarquías bien establecidas no pueden desarraigarse;

Las creencias firmes no pueden cambiarse fácilmente;

Por eso la religión permanece generación tras generación.

La religión es el fín de la virtud y la honestidad,

El comienzo de la confusión;

La Fé es una esperanza o miedo muy colorida,

El origen de la estupidez.

El sabio actúa por conocimiento, no por esperanza;

Confía en el fruto, no en la flor;

acepta lo que tiene, rechaza las promesas futuras.

La seva famosa obra, el Daodejing, és un tractat místic que cobreix moltes àrees de la filosofia, des de l'espiritualitat individual fins les tècniques del bon govern.
Laozi emfatitza en la qüestió del "Dao" (Tao), traduït normalment com "el Camí"... Destaca el concepte de wei-wu-wei, "acció a través de la no acció", que no significa romandre immòbil sense fer res, sinó evitar les intencions explícites i la voluntat que obstaculitza la fluïdesa harmònica de la natura.
Els objectius poden assolir-se respectant les formes en què les coses creixen i decreixen de manera natural. D'aquesta manera, les accions realitzades d'acord amb el Tao són més fàcils i més productives que aquelles que pretenen el contrari. Laozi creia que la violència ha de ser evitada i que la victòria militar és una ocasió de dol a causa de la necessitat d'usar la força contra altres éssers vivents. Sostenia també que l'excés de lleis i regles fan més difícil el maneig de la societat, ja que oprimeixen les llibertats dels pobles.
Els ensenyaments de Laozi, i conseqüentment les de la filosofia taoista, estan basades en l'anàlisi de la natura en el sentit més ampli del terme, amb la finalitat d'obtenir l'enfocament sobre el funcionament natural de l'existència, per determinar quin és l'ordre natural de les coses..... d'aquesta manera, poder determinar el funcionament fluid o l'ordre natural amb el qual les diferents formes han anat mutant per perpetuar la continuïtat de l'existència....
...Laozi determina quin és l'ordre natural que els éssers vius, i principalment l'harmonia còsmica.
Com a conseqüència, per haver contradit el ritme natural, ha generat les seves pròpies calamitats i ha substituït aquest ritme per ordenances i actituds absolutistes, superficials i dogmàtiques que finalment han acabat per desequilibrar la humanitat, afavorint que les classes dominants exerceixen el control a costa de l'infortuni de les classes inferiors....

( Viquipèdia )

.... Moltes de les teories estètiques de l'art xinès es basen en les seves idees i en les del seu més famós continuador, Zhuang Zi....

( Viquipèdia)

....hace más de dos mil años, los médicos chinos taoístas ya escribían libros francos, explícitos y veraces acerca de la relación entre el amor y el sexo. La concepción que tenían acerca de ello era que hacer el amor resultaba algo necesario para la salud, tanto física como mental, y para el bienestar, tanto femenino como masculino. El sexo no sólo debía disfrutarse, sino que era considerado saludable y preservador de la vida, ya que el coito formaba parte del Tao, del orden natural de las cosas.

Ciudadana del mundo

Pictograma de Migrantas en las calles de Sevilla (Julio Albarrán/Flickr)

Oceans i explotació marina

Ahir en alguna TV van fer un magnífic documental, recent, sobre la sobrexplotació dels oceans. Al darrera hi ha una organització, “The end of the line” que sembla solvent i coneixedora del problema.
Les propostes alternatives i les crides a les conciències eren intel·ligents i econòmicament viables.
Confio en l’èxit de la seva activitat i de les seves propostes.

periodismohumano

Una iniciativa interesant.

http://periodismohumano.com/

Xenofòbia