dissabte, 2 d’octubre de 2010

Feminisme i igualtat

A aquestes alçades de la història ningú discuteix (o al menys ningú, raonable) la importància dels moviments feministes en la lluita per la conquesta de la igualtat.
Tampoc discuteix ningú que encara avui, fins i tot al primer món, hi ha barreres infranquejables que impedeixen un igualitarisme real (sense parlar del tercer món en el que molts processos encara s’han de començar).
Les dones a les que més respecto, coincideixen amb mi, que és molt més important per la igualtat que una dona sigui presidenta d’un banc o d’una multinacional, ministra d’economia, d’indústria o vicepresidenta, que crear un ministeri d'igualtat, i també que alguns sectors, haurien de començar a introduir elements de correcció, inversos als tradicionals.
No sé si està estudiat, però, serà positiu que desaparegui el referent masculí de l’educació primària? Quins efectes produirà que alguns sectors professionals, avui l’ensenyament, a mig termini el sanitari (analitzem els actuals estudiants de medicina) que tots els professionals siguin dones? Respon el procés a criteris de capacitat o són económics?
La tendència futura serà que els homes tindran el monopoli en les professions tècniques i les dones en les humanístiques/socials/sanitàries?
Estem en el moment de l‘antítesi hegeliana que ens portarà en el futur a la síntesi de dones i homes més igualitaris.?
Considerant només criteris de capacitat, a mi m’agradaria un futur més equilibrat en tots els sectors.
No discuteixo el paper de les secretaries, departaments, ministeris o observatoris d’igualtat, crec que en la seva concepció són un avanç respecte a les de “la dona”, ja que també treballen en corregir altres desigualtats, i estic convençut que les seves preocupacions, com la meva, és lluitar per un món més just i feliç.