Quim Vila i Eutanàsia col.lectiva

Provocador, pallasso, passota, àcrata, xulo, crític, hedonista, brillant, friqui, perillós, irreverent, burleta, intel·ligent, geni incomprès... són qualificatius utilitzats pels seus crítics.
El concert del dissabte als jardins del Palau Tolrà va ser bastant divertit. Quim Vila com es diu en castellà “no deja titere con cabeza” i ho fa amb un discurs intel·ligent i amb una considerable qualitat tècnica.
No vaig poder deixar, en molts moments, de sentir-me identificat.

La pedrera de Vallsallent

Aquesta setmana l’Actual dóna un tractament en estèreo de la visió dels veïns del Racó sobre la pedrera (coses de l’estiu suposo), un article de l’associació i unes declaracions d’aquest personatge peculiar que és Pep Llop.
Sense entrar a valorar la perícia o els coneixements, pocs, de la periodista sobre el tema, de la lectura es dedueixen algunes consideracions peculiars:
La pedrera és una cosa entre la AAVV i la UTE que la restaurarà: a l’ajuntament hi ha quatre imbècils que han negociat fatal i per això estan ells, per resoldre el “entuerto”.
L’AAVV del Balcó és la representant legítima dels interessos dels castellarencs i per tant, els interlocutors per decidir forma d’explotació, horaris, rutes dels camions etc etc.
Evidentment tot això ho fan pel bé comú, cosa que no fa l’ajuntament, i sense cap interès econòmic. No com als altres que els mou la cobdícia.
A més, el sr. Llop ens retreu que no l’informéssim de l’acord a què havíem arribat amb CiU (?). I dic jo, per què l’hem d’informar?
D’entrada hem de dir que la AAVV no és propietària de la pedrera i que els veïns del balcó seran els més beneficiats per la restauració, però no els més perjudicats per les possibles molèsties (poques i sobre tot de trànsit) que generi.
Què els fa pensar que tenen dret a res?, per què han de cobrar en la hipòtesis de 10 milions de metres cúbics de terres i runes, més de 3 milions d’€?, mesurats en pes no en volum. (La proposta escrita existeix).
D’on han tret aquestes expectatives?
La realitat és una altra:
l’Ajuntament va firmar un conveni amb la UTE, fa un any, que va ser ratificat pel ple municipal.
CiU i l’AAVV van presentar al·legacions, cada u pel seu compte, parcialment acceptades per l’ajuntament, al pla especial de restauració de la pedrera. El resultat final es va pactar amb CiU i es va aprovar al darrer ple.
El PSC va recolzar també dues mocions acordades també amb CiU, sobre la problemàtica de l’aigua al Balcó i sobre un conveni firmat amb l’AAVV uns dies abans de la constitució del nou ajuntament.
El Balcó és una urbanització més, amb problemes, com totes, fruit d’un procés històric que tots coneixem i el Sr. Llop un ciutadà més, que representa el que representa i res més. Això sí, amb una peculiar evolució i una indubtable capacitat d’adaptació i versatilitat. En poc més d’un any va passar de postular-se com líder de l’esquerra local a convertir-se en el fixatge estrella de l’alcalde Coromines i càrrec de confiança durant quatre anys (sempre pel bé comú i sense interès econòmic), que certament va aprofitar poc per resoldre els problemes del Balcó.
En definitiva, l’ajuntament de Castellar va firmar un bon acord, només hem de mirar les condicions d’instal·lacions similars arreu de Catalunya.
Que Castellar està ben representada i no necessita l’ajuda de redemptors ni d’il·luminats.
Que no hi ha res que justifiqui que l’AAVV del Racó cobri ni un euro de la pedrera.
Que el senyor Llop faria bé en tornar al seu paper tradicional de voler quedar bé amb tothom, que sembla que històricament l’hi ha anat més bé.

La Montse Gatell es fa de la JNC?

No tinc res en contra, que consti, podria fer-ho perfectament.
Sorprèn de totes maneres que el mateix article tingui dues firmes: la seva i la de la JNC. També pot ser que la comunió sigui tal que s’hagi arribat a una simbiosi en el pensament (sigui qui sigui JNC).
De totes maneres ni la reiteració, ni la comunió, ni la simbiosi fan que sigui veritat una afirmació falsa: el mercat encara no s’ha inaugurat i si cada vegada que fem una activitat es considera una inauguració, s’inaugurarà centenars de vegades.
Amb la plaça Catalunya passa el mateix: aprofitant una remodelació de la que celebro la valoració positiva, es va fer un acte lúdic, (no tots s’han de fer al Palau Tolrà).
Estic convençut que la regidoria de Cultura, a partir d’ara, tindrà en compte aquest espai i altres espais centrals de Castellar, en les seves programacions.

Bon rotllo

Un amic m’envia un article publicat en un blog que predica el bon rotllo. Recullo un extracte:

“Però sempre hi ha el típic paio que és tot el contrari d'això i a Castellar en tenim un. Aquella mala baba que forma part d'ell. Aquell personatge que sempre interromp, que et mira amb menyspreu, que t'insulta i es creu amb el dret d'aixecar-te la mà, aquell que et censura perquè li molesta la teva opinió, aquell que et tracta amb paternalisme, aquell que de la mentida en fa un hàbit, aquell que impedeix el bon rotllo, aquell que fa impossible arribar a acords, aquell que per darrere te la clava de mala manera.”

Com es pot comprovar el paràgraf respira bon rotllo.
Se suposa que el paio sóc jo, el que se m’escapa (pobre de mi) és el “per darrere te la clava de mala manera” (¿)
El mateix amic m’envia l’adreça d’un web de contactes que prefereixo no fer públic, però que m’ajuda a entendre algunes fixacions pels uniformes i de la poca importància que per alguns, té la llengua davant de necessitats més peremptòries.
En fi “ca cuà és ca cuà” i fa amb la seva vida el que vol, o el que pot, i dels personatges de bolero no hem de fer massa cas.

Versatilitat

Cap idea ni cap excusa
Justifica a un assassí
Que ens ha costat déu i ajuda
Arribar fins aquí.

El gran gurú

Hi ha gent que ha vingut al món per donar lliçons i que políticament, malgrat representar al 4% del cens de Castellar, sempre tenen raó.
Un d’aquests personatges és el president local d’ERC. Ell, com d’altres del seu partit, tenen una legitimitat que suposo que prové de formar part d’una casta especial originària del cel estelat.
Llegint el seus comentaris es podria pensar que va arribar la setmana passada, suposo que prefereix oblidar els anys que han estat al govern municipal i la seva brillant gestió.
Dotze anys no són prou per a fer tots els consells del món i fer-los funcionar? I per fer pactes locals d’infraestructures educatives, culturals, socials, esportives? On són aquests brillants documents que amaguen tanta saviesa i que no hem trobat?
Com pot tenir la barra de parlar del transformador de la plaça quan la seva ubicació es va decidir al mandat anterior? Sap quant costarà aquella decisió?
De quines negociacions mig d’amagat sobre l’arribada del tren parla, si ERC també han parlat amb la conselleria i tenen la mateixa informació que nosaltres?
De quines propostes parla? De la constitució de consells que no volen els afectats? O de fer servir les marquesines dels autobusos com a taulell de propaganda en contra de les ordenances que ells mateixos han aprovat?
El grup socialista té elaborat, des de fa més d’un any, un Mapa Escolar que és públic i que coneix tota la comunitat educativa, i el nom ens agrada més que el de pacte local.
Ara resulta que denunciar un assassinat és d’allò mes repugnant i per tapar una intervenció que curiosament es va produir molt després. Dir a uns veïns el que penses sobre la seva actuació? Dir que et sents traït en una negociació, és una relliscada que justifica una denúncia del terrorisme? Aquí algú s’ha begut l’enteniment.
Tal com diu el senyor president de la secció local, ERC és la quarta força política i va perdre en les últimes eleccions la meitat dels seus vots, probablement per no fer algunes de les coses de les que ara predica.
Confio que els dos anys de mà estesa seran els que falten fins les properes eleccions, nosaltres estaríem encantats.

Miratge?

No sé si va ser un miratge o ens haurem d’anar acostumant a una nova realitat, però l’últim Ple Municipal es va assemblar més a la idea que ens havíem fet que seria aquest mandat.
Els grups municipals no cal que vegem els temes de la mateixa manera, però és lògic que els grups majoritaris fem un esforç de trobada i d’aproximació, especialment en els temes més estratègics. Si no es parteix de plantejaments tancats i dogmàtics és bastant probable arribar a punts de trobada.
Certament, aquest procés exigeix bona voluntat i una certa confiança mútua, no tenir la sensació que te l’estan jugant o que estàs traint els interessos que representes i intentar que les sigles de referència condicionin al mínim les teves decisions a nivell local.
També al ple es va confirmar una altra tendència: l’agrupació d’electors que va néixer amb voluntat local, al menys per a les iniciatives que presenta, s’està fent global; probablement és més fàcil preocupar-se pels destins de l’univers que pels dels veïns del teu poble.
El que no vaig entendre és que es busquin excuses per a no denunciar un assassinat.

Manel, una agradable sorpresa

La participació del grup Manel a les “Nits d’Estiu” havia despertat moltes expectatives, per tant no va ser cap sorpresa la presència massiva de castellarencs i visitants als jardins del Palau Tolrà.
El concert va respondre a les expectatives, Manel és un cop d’aire fresc en la música catalana: unes lletres intel·ligents, uns comentaris càustics i divertits, una gran facilitat de connectar amb el públic, una absoluta naturalitat i una indubtable qualitat musical fan comprensible la seva popularitat amb, només, un disc gravat.
Em va agradar especialment l’estil propi en connexió amb músiques que s’estan fent arreu del món i sense renunciar a les més brillants de les nostres tradicions.

Traicionar al planeta

Tras la aprobación por parte de la Cámara de Representantes norteamericana del informe Wasman-Markey sobre el cambio climático, el Nobel de Economia, Paul Krugman, hace unas reflexiones sobre un tema que sorprendentemente aún genera controversias sobre sus efectos e incluso sobre su misma existencia.

Tribunal Europeo dels Drets Humans

Per alguns, la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans i el propi tribunal, tantes vegades proposat com exemple, ja no té credibilitat. Per a mi és un fet inqüestionable: per cap raó es pot justificar l’assassinat.
En un país com Euskadi, la nació sense estat amb més privilegis d’Europa i amb un sistema de finançament que ja voldríem per Catalunya, la lluita armada que diuen, l’assassinat, no té la més mínima justificació.
Lamentablement fins i tot a la nostra vila, alguns, que sembla que ja han renunciat als seus originaris interessos locals, pretenen jugar a l’equidistància. Res no justifica treure la vida a un ésser humà.
L’editorial d’avui de “El Periodico” parla del tema.

EDITORIAL: 'La justícia europea enterra Batasuna'

La compareixença pública del dirigent de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi va demostrar ahir el fort cop que ha suposat per al món radical la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que confirma la il·legalització de Batasuna i Herri Batasuna, un pronunciament que sepulta la seva última esperança d’aconseguir alguna representació institucional en pròxims comicis. Otegi es va lamentar que el tribunal d’Estrasburg hagi donat «protecció jurídica a la retallada de llibertats a Europa».

L’esquerra abertzale va necessitar més de 24 hores per fer una anàlisi «d’urgència» sobre la sentència en una roda de premsa celebrada a Sant Sebastià. Otegi va qualificar la decisió, sense pal·liatius, de «molt mala notícia» i de «catàstrofe per al conjunt de la ciutadania europea» perquè, va dir, avala jurídicament l’«apartheid» de l’esquerra abertzale.

Va lamentar també que suposi «un pas enrere» respecte a altres sentències d’Estrasburg sobre partits polítics il·legalitzats a Turquia, i va aventurar que el tribunal deu haver trobat «enormes dificultats» per dir que un Estat membre de la Unió Europea «conculcava drets fonamentals».

Per al líder radical, la interpretació que el tribunal fa en la seva sentència parteix de «paràmetres del passat» al seguir la «filosofia» encunyada per l’expresident dels EUA George Bush d’apostar per la «guerra preventiva» contra el terrorisme.

Amb tot, Otegi va intentar aparentar que la decisió era esperada i que no empitjora la situació en què es troba l’esquerra abertzale. Va destacar que s’ha constatat el fracàs dels intents de deixar en la «invisibilitat» aquest col·lectiu, i va posar com a exemple la presència d’Iniciativa Internacionalista (II) en les eleccions europees.

Precisament, aquesta força va acusar ahir el Govern espanyol d’haver fet tot «el necessari» perquè el tribunal d’Estrasburg decidís a favor de la il·legalització de Batasuna. Ángeles Maestro, dirigent d’II, va assegurar que «hi ha hagut de tot» perquè els jutges espanyols no quedessin en entredit.

No més una altre cosa, la sentència respon a un recurs de H.B.

Obrim la plaça

Ahir va ser festa gran a la plaça Catalunya (la plaça del castell l’han batejat alguns nens).
Uns quants centenars de castellarencs van disfrutar de la plaça recuperada, de l’espectacle “Quina barra”, dels nous jocs infantils o de la pista poliesportiva.
La plaça Catalunya és un gran espai que els ciutadans han d’aprendre a fer seu.

Pacte d'Aiatol.las

Probablement tenen raó els que diuen que és millor no fer-ne cas, que quan algú està situat en un discurs fals, demagog i embogit, es desautoritza sol.
De totes maneres sap greu que unes sigles com ICV, hereus de l’històric PSUC, estiguin a Castellar en mans de gent tant incompetent i tant sense escrúpols i a més en aliança amb ressentits que culpen de tots els seus mals a la racionalització dels mitjans públics de comunicació.
La senyora Eva Clariana i els seus amics (?) saben perfectament que menteixen en la seva valoració de l’Actual i també que l’actual sistema de comunicació és més barat que l’anterior. També saben que menteixen quan ens comparen amb Barberà, oblidant-se, curiosament, a on van en cada cas els ingressos de publicitat.
Encara són més cínics quan parlen de plans de sanejament, de sous municipals o de càrrecs de confiança. L’Ajuntament de Castellar aquest any ha congelat els ingressos de regidors i grups municipals i és el que menys càrrecs de confiança té del Vallès. Comprovi senyora Clariana els ajuntaments en què té alguna responsabilitat el seu partit.
El sistema d’aportacions als grups municipals, aprovat per consens fa uns quants mandats i del que ICV s’ha beneficiat quan era a l’Ajuntament, no ha canviat i no recordo que renunciessin als ingressos a les legislatures anteriors.
Tampoc conec cap grup municipal del seu partit, a cap ajuntament, que hi hagi renunciat.
Per què aquesta visceralitat per part d’un partit amb el que compartim tasques de govern a la Generalitat i a tants municipis de Catalunya? De veritat creuen que aquest és el camí per tornar a l’Ajuntament? i si tornen, amb qui faran govern? amb CiU?
El recolzament ciutadà a ICV i abans el PSUC sempre ha estat en funció de la presència i de la preocupació dels problemes reals dels ciutadans. Les difamacions i les mentides sempre els han portat a la marginalitat.

Respectem els espais públics, estimem Castellar

Qualsevol que hagi tingut responsabilitat de gestió a nivell municipal sap el que costa mantenir el mobiliari urbà i els espais públics.
És clau tenir un bon pla de manteniment, però encara més comptar amb la complicitat dels ciutadans i especialment amb la responsabilitat dels grups municipals.
És inevitable la irresponsabilitat, sempre hi ha actituds vandàliques minoritàries que menyspreen el sentit majoritari dels ciutadans, actituds que acaben generant despeses importants al municipi.
El que és incomprensible és que les actituds incíviques siguin fomentades des dels propis grups municipals. Quina autoritat té l’ajuntament davant dels ciutadans si els regidors no respecten les ordenances?
Aquesta setmana s’ha presentat una proposta per fer de les marquesines dels autobusos elements publicitaris per enganxar cartells de partits polítics i entitats.
Sense negar la possibilitat d’estudiar algun suport addicional als pirulins actuals, que sigui compatible amb el pressupost municipal i una certa dignitat estètica, no creiem que les marquesines siguin “el lloc idoni i natural per penjar-hi cartells”.Tal com defensava fa uns anys el mateix partit que fa la proposta, hem de defensar la nostra vila de les agressions de la publicitat descontrolada i més ara que les noves tecnologies permeten sistemes més eficaços i més nets per a donar a conèixer les nostres activitats

Entrevista a l'aCTUAL

Entrevista a l'últim L'aCTUAL. pag. 10

http://www.castellarvalles.cat/files/166-86-revista/WEB-Actual_63.pdf

Entrevista a l'acTUAL

Feu clic sobre el títol de l'entrada.

Vicenç Ferrer

La mort de Vicenç Ferrer ha estat una mort sentida.
Hi ha un consens general sobre la importància de la seva obra i sobre la generositat de la seva vida al servei del més desfavorits.
David Cano un analista financer, fa una anàlisi peculiar sobre el que ell considera un economista intuïtiu.
Curiós que un personatge tant proper al cristianisme original no tingui cabuda en el catolicisme oficial.

Per una mort digna

Article de Soledad Gallego-Diaz en el que defensa un plantejament interessant: el dret dels pacients a negar-se a ser atesos per metges objectors de consciència, especialment en temes de sedació i cuidats pal·liatius.
Els hospitals haurien de fer públics els noms dels objectors, per coneixement dels que no compartim el concepte cristià del patiment redemptor.

Eta torna a matar

Maleïts fills de puta

Elegía

Te has ido y me doy cuenta
que nuestro último encuentro
era una despedida.
Que extraña sensación
que hablen de ti como si no estuvieras.
¿Donde estás?
¿Que has hecho de la risa contagiosa
y la mirada lúcida?

Ahora todo se mezcla:
el sosiego final,
la incromprensible calma,
los recuerdos, la madre muerta,
las sabanas revueltas, “ l’amour fou”.
Tu hija Marta, tan tú.

Consigues que en mi mente,
se impongan los origenes,
¿más de 30 años ya?
Claro que estoy en deuda:
como defenderse de tanta pasión
descontrolada y clandestina,
de tanto sí,
de tanto siempre,
de tanta fuerza,
de tanta ingenuidad color canela.

Te has ido
y no sé si no estás o estás del todo
Si sé que me inunda la tristeza
y no quiero consuelo.
Quiero purificarme en tu dolor
y hacerlo mio.

No, no te has ido,
Has vuelto, a reponerte,
a los estrechos valles de la aldea.
En el próximo cruce de caminos,
nos vemos compañera.

Elegía

Te has ido y me doy cuenta que nuestro último encuentro era una despedida.
Que extraña sensación que hablen de ti como si no estuvieras.
¿Donde estás? ¿Que has hecho de la risa contagiosa i la mirada lúcida?
Ahora todo se mezcla: el sosiego final, la incromprensible calma, los recuerdos, la madre muerta, las sabanas revueltas, “ l’amour fou”. Tu hija Marta, tan tú.
Consigues que en mi mente, se impongan los origenes, ¿más de 30 años ya? Claro que estoy en deuda: como defenderse de tanta pasión descontrolada y clandestina, de tanto sí, de tanto siempre, de tanta fuerza, de tanta ingenuidad color canela.
Te has ido y no sé si no estás o estás del todo Si sé que me inunda la tristeza y no quiero consuelo, quiero purificarme en tu dolor y hacerlo mio.
No, no te has ido, has vuelto, a reponerte, a los estrechos valles de la aldea.
En el próximo cruce de caminos, nos vemos compañera.