dijous, 19 de novembre de 2015

Rufián



Recordo, fa uns anys, quan el Parlament es va constituir i estaven en el procés de discussió de la primera llei de normalització lingüística, que alguns diputats d’ ERC sortien de l’hemicicle quan algun diputat parlava en castellà. No podien suportar que algú no s’expressés en català en un lloc tat sagrat. Han passat 30 anys i sembla que ERC ha canviat, radicalment, de criteri.
No seré jo qui negui al nostres ciutadans el dret a expressar-se en qualssevol llengua i, encara més, si és oficial en el nostre país, però no entenc l’actitud d’ERC ni del senyor Rufián, un ciutadà nascut a Catalunya, escolaritzat  en una escola que funciona sota al criteris d’immersió lingüística, que fa de l’ús de la llengua castellana la seva opció política.
Quina diferencia hi ha entre el senyor Rufián  i alguns representants de Ciudadanos?
Que hem fet del principi, comú a tot el catalanisme, de la llengua catalana com element integrador, com garant de la nostra existència com a poble i com a país?
Deixaran, des de TV3, de posar d’exemple a qualssevol que, tenint trets  racials d’altres latituds, s’esforça per expressar-se en català.
El senyor Rufián té dret a parlar com vulgui, però instrumentalitzar políticament l’ús de la llengua, va en contra dels principis que el catalanisme polític ha defensat des de la seva existència

dimecres, 29 d’abril de 2015

dimarts, 14 d’octubre de 2014

El Centre Pompidou

El centre Pompidou és una institució que tots voldríem tenir en la nostra ciutat i, sens dubtes uns dels referents culturals mundials. El fet que estès promogut per un president de república conservador, també dona una proba de la diferència de la dreta europea en comparació amb la casposa dreta que suportem per aquí.
En els últims mesos es pot veure una reordenació de l’obra del Museu sota el títol de, “Modernités plurielles de 1905 à 1970”, un emocionant recorregut per la pintura més emblemàtica del segle XX. 1000 obres, 400 artistes de 47 països, els més coneguts, per suposat, però també bastants, que són poc habituals en els museus occidentals.
Una excusa més, si calia, per un cap de setmana a París

diumenge, 28 de setembre de 2014

Sant Artur, martir

Ahir, l’Artur Mas va ser entrevistat a TV3 per la Mónica Terribas. Com sempre una entrevista massa llarga i també, com sempre, feta de forma aduladora, reiterativa  i res punxent, fins aquí tot normal.
Però, en la segona part, em va sorprendre  veure a un Mas, molt cansat, trist i derrotat, amb el to baix i els ulls vidriosos, poc coherents amb l’eufòria d’un dia històric.
Res a veure amb el líder carismàtic envoltat per les masses,( l’espectacle de  masses convocades al matí a la plaça de Sant Jaume va ser més aviat depriment), res del general que arenga  a les tropes a la victòria certa.
Més aviat era la imatge del personatge tràgic del teatre clàssic, esclau del Destí, que ni sap ni pot sortir-se de la situació i que fa temps que té assumit que el seu paper en la historia serà, irremediablement, més de màrtir que d’heroi.
Fins i tot la confessió (innecessària) que la nit anterior, contràriament als seus hàbits i sense saber perquè,  havia dormit al palau, aportava el marc escenogràfic a la tragèdia.

Res a dir, si aquest és el cost de recuperar el sentit comú i la unitat del catalanisme i de reconduir la lluita per la recuperació de noves cotes  d’autogovern,  de igualtat i de justícia social pel nostre país.

dissabte, 27 de setembre de 2014

la CUP

Volien fer la revolució i acaben sent els “palanganeros”  del liberalisme català

dimecres, 24 de setembre de 2014

Festa Major, una altra visió.

foto: Quim Pasqual

En la Festa Major de Castellar els ciutadans participen d’una forma massiva, és un del seus signes de identitat. Això es deu, fonamentalment, a la pròpia concepció de la festa, oberta i participativa, amb moltes activitats generades pel ciutadans de forma directa i a través d’entitats i associacions.
Però en aquesta columna, en part interessada, vull posar èmfasi en la part que té a veure amb la comunicació i, de pas, aprofitar per agrair l’esforç i la dedicació dels que fan efectiu un sistema informatiu de gran nivell. Pocs ciutadans del nostre país tenen al seu abast tantes eines per conèixer, estar informat i canalitzar la seva participació, en aquest cas en les activitats de la Festa Major.

A Castellar som poc més de 23.000 habitants repartits en uns 9.000 habitatges.

En format paper s’han repartit 12.000 programes i 5.500 suplements del setmanari L’Actual, els dos suports a cost “cero” per l’ Ajuntament. Però la gran revolució s’està produint en els formats digitals. En el període del 9 al 15 de setembre s’han generat unes xifres espectaculars:
  • 20.000 consultes a pàgines relacionades amb la Festa Major en lactual.cat 
  • 10.000 visites de 6.500 usuaris diferents a la web municipal
  • 1.100 visites i 745 usuaris en la nova aplicació, de recent creació, estimacastellar.cat 
Tot això sense comptar el fort impacte generat a través de les xarxes socials.

Castellar té un magnífic sistema públic de comunicació i els castellarencs el fan servir com una eina habitual. Aquest és el millor reconeixement als que, dia a dia, han aconseguit que sigui una realitat arrelada i consolidada: al personal de comunicació que alimenta i manté al dia el web municipal i les xarxes socials, a l’equip de redacció de la ràdio i L’Actual en les seves versions de paper i digital, a Ielou, l’empresa de publicitat i als amics d’Ubime, per la seva aposta en la creació de estimacastellar.cat.

Entre tots han aconseguit que la Festa Major sigui, encara, una mica més de tots.