Fumar

Ja fa molts anys que vaig deixar de fumar, tants que ja no soc ni ex fumador.
Fumar és el vici més estúpid dels que he tingut i en el que és més desproporcionat el perjudici que genera amb el plaer o benestar que proporciona.
Fumar acaba servint, la major part de les vagades, per treure la necessitat de fumar, sense cap plaer addicional.
Jo no soc partidari de les prohibicions taxatives, entre altres raons per que mai han funcionat i en la majoria dels casos han servit per alimentar màfies i tràfics il·legals, la gent que faci el que vulgui amb la seva vida, però amb la seva, el que no te dret és a obligar a fumar als altres.
La nova llei ve a corregir els error i indefinicions de l’anterior, però no deixa de ser una manera de pal·liar uns efectes que s’haurien de combatre en les seves arrels.
Perquè se incorporen a la pràctica tants adolescents? Perquè s’identifica fumar amb ser adult? Perquè té prestigi social? Perquè es deixa a les tabaqueres introduir additius per incrementar la dependència? Perquè no és considera una malaltia, com l’alcoholisme o la dependència als estupefaents?
Totes les societats al llarg de l’historia han fet servir productes estimulants o desinhibidors socials que en dosis inadequades generen prejudicis, pocs, com el tabac, és converteixen també en un hàbit compartit pels que no el volen.