dilluns, 15 de juliol de 2013

Reflexions sobiranes 1


Fa ja bastants mesos que a Catalunya la identitat s’ha convertit en el tema quasi exclusiu de l’agenda política, sense deixar oportunitats a cap altre.
Crisis econòmica, atur, corrupció, retallades en l’escola o la sanitat públiques, són qüestions que ens venen de fora, són coses de Madrid, i nosaltres no tenim la més mínima responsabilitat. Res ha d’enterbolir la marxa triomfal cap a la independència.
No sé qui és de veritat l’autor de l’estratègia, formalment impecable. Defensem en teoria el dret a decidir, però ja hem decidit...i sempre ens queda l’argument, cert, de que no ens deixen. Els espanyols són els dolents i els antipàtics i nosaltres pulcrament democràtics perquè només volem, innocentment, que ens deixin opinar.
Aprofitant la tranquil·litat que dona l’estiu i una certa perspectiva temporal, tinc la intenció d’elaborar alguns comentaris sobre la conjuntura actual i la meva visió del present i del futur. Intentaré fer un esforç d’objectivitat, especialment perquè el motiu fonamental de la iniciativa és aclarir-me personalment.
Sota el epígraf “reflexions sobiranes” intentaré elaborar un pensament lliure i independent que trobo a faltar en l’aclaparant atmosfera actual.