diumenge, 28 de setembre de 2014

Sant Artur, martir

Ahir, l’Artur Mas va ser entrevistat a TV3 per la Mónica Terribas. Com sempre una entrevista massa llarga i també, com sempre, feta de forma aduladora, reiterativa  i res punxent, fins aquí tot normal.
Però, en la segona part, em va sorprendre  veure a un Mas, molt cansat, trist i derrotat, amb el to baix i els ulls vidriosos, poc coherents amb l’eufòria d’un dia històric.
Res a veure amb el líder carismàtic envoltat per les masses,( l’espectacle de  masses convocades al matí a la plaça de Sant Jaume va ser més aviat depriment), res del general que arenga  a les tropes a la victòria certa.
Més aviat era la imatge del personatge tràgic del teatre clàssic, esclau del Destí, que ni sap ni pot sortir-se de la situació i que fa temps que té assumit que el seu paper en la historia serà, irremediablement, més de màrtir que d’heroi.
Fins i tot la confessió (innecessària) que la nit anterior, contràriament als seus hàbits i sense saber perquè,  havia dormit al palau, aportava el marc escenogràfic a la tragèdia.

Res a dir, si aquest és el cost de recuperar el sentit comú i la unitat del catalanisme i de reconduir la lluita per la recuperació de noves cotes  d’autogovern,  de igualtat i de justícia social pel nostre país.

dissabte, 27 de setembre de 2014

la CUP

Volien fer la revolució i acaben sent els “palanganeros”  del liberalisme català

dimecres, 24 de setembre de 2014

Festa Major, una altra visió.

foto: Quim Pasqual

En la Festa Major de Castellar els ciutadans participen d’una forma massiva, és un del seus signes de identitat. Això es deu, fonamentalment, a la pròpia concepció de la festa, oberta i participativa, amb moltes activitats generades pel ciutadans de forma directa i a través d’entitats i associacions.
Però en aquesta columna, en part interessada, vull posar èmfasi en la part que té a veure amb la comunicació i, de pas, aprofitar per agrair l’esforç i la dedicació dels que fan efectiu un sistema informatiu de gran nivell. Pocs ciutadans del nostre país tenen al seu abast tantes eines per conèixer, estar informat i canalitzar la seva participació, en aquest cas en les activitats de la Festa Major.

A Castellar som poc més de 23.000 habitants repartits en uns 9.000 habitatges.

En format paper s’han repartit 12.000 programes i 5.500 suplements del setmanari L’Actual, els dos suports a cost “cero” per l’ Ajuntament. Però la gran revolució s’està produint en els formats digitals. En el període del 9 al 15 de setembre s’han generat unes xifres espectaculars:
  • 20.000 consultes a pàgines relacionades amb la Festa Major en lactual.cat 
  • 10.000 visites de 6.500 usuaris diferents a la web municipal
  • 1.100 visites i 745 usuaris en la nova aplicació, de recent creació, estimacastellar.cat 
Tot això sense comptar el fort impacte generat a través de les xarxes socials.

Castellar té un magnífic sistema públic de comunicació i els castellarencs el fan servir com una eina habitual. Aquest és el millor reconeixement als que, dia a dia, han aconseguit que sigui una realitat arrelada i consolidada: al personal de comunicació que alimenta i manté al dia el web municipal i les xarxes socials, a l’equip de redacció de la ràdio i L’Actual en les seves versions de paper i digital, a Ielou, l’empresa de publicitat i als amics d’Ubime, per la seva aposta en la creació de estimacastellar.cat.

Entre tots han aconseguit que la Festa Major sigui, encara, una mica més de tots.


Un ple clarificador

El ple de l’Ajuntament de Castellar es va tornar a manifestar, ahir, a favor de facilitar la consulta als ciutadans, des de la necessària seguretat jurídica que vetlli per la qualitat democràtica del procés i garanteixi l’expressió de totes les posicions.
I , per dues vagades.
Com que no som ingenus del tot, i tenint en compte que la setmana que ve ja havia un ple convocat en el que es proposava la ratificació del mateix text, no se’ns escapa que el ple d’ahir, responia a l’estratègia d’escenificació de confrontació del president Mas amb el govern central, que es plasmarà en els focs d’artifici del proper cap de setmana.
Estem aspectants per veure com es manifesta la intel·ligència estratègica superior del president o si queda, una altra vegada, en tacticismes ridículs.
El que si està assegurada és la presencia aclaparadora i servil dels mitjans de comunicació de la Generalitat i especialment de TV3.
D’acord, hem contribuït a l’estratègia de CiU, som plenament conscients.

Però d’un ple com el d’ahir es poden treure més conclusions: entre els que marxen por que és “un simple joc polític” , com si la política fos un delicte i ells juguessin a la “canasta”, els que fan un relat desllavassat de peculiars versions històriques i els de (una altre vagada) la permanent lliçó  dels guardians de la democràcia, el discórrer del ple va fer evident que a Castellar hi ha una opció política sòlida i coherent, capaç de liderar i gestionar els afers municipals, actuar anteposant els interessos del poble i fent del servei als ciutadans la bandera de la seva actuació.

diumenge, 21 de setembre de 2014

Escòcia des d'aquí


Probablement, cap esdeveniment internacional, des de fa bastants anys, ha despertat tant interès, tantes reflexions  i tants posicionaments com el referèndum d’Escòcia.
Conegut el resultat, les forces polítiques catalanes i espanyoles, organitzacions i mitjans de comunicació, han pretès treure conclusions en clau interna i sempre de forma clarament interessada.
Pels que defensaven les tesis dels perdedors, és a dir el SI (si ve a TV3 sembla que encara no s’han assabentat), el més importat és el caràcter modèlic del procés i l’actitud democràtica del govern Cameron, en oposició  a la tossuda i inflexible actitud del govern del PP.
Els partidaris del NO, feliciten al poble escocès pel seu “encert”, i els més sensibles fan vots per que els escocesos es  recuperin aviat dels efectes de la llarga confrontació.
No valoraré aquí el comportament del govern espanyol en comparació al britànic, no cal, fa temps que el PP actua fora dels estàndards democràtics. Si  això sumem la falta de intel·ligència i empatia, fa real la idea de que són la primera causa del increment de independentistes al nostre país.   
Però també el comportament del nostre govern està a anys llum del modèlic comportament escocès:
  •       Aquí s’ha jugat permanent a la confusió entre dret a votar i votar independència amb intencions descaradament oportunistes .
  •       Els mitjans de comunicació públics han tingut una actitud unidireccional i esbiaixada.
  •       Res de llarg debat dels pros i contres, seré i equilibrat.
  •       Es convoca el referèndum a un mes i mig de la data de votació (a Escòcia 18 mesos).
  •       La pregunta és un galimaties indesxifrable que no supera els mínims estàndards democràtics i que no permetrà interpretar la voluntat del poble català.
Davant de l’actitud del govern central sembla que tot sigui vàlid, que això ens dona tota la legitimitat, però no és cert, l’actitud de la Generalitat   està molt lluny de la “modèlica” Escòcia i no deixa de ser una nyap que ens deslegitima i afegeix una dificultat addicional al procés.