La Tunisie libre!

Que un poble s’aixequi contra un dictador i un sistema corrupte, sempre és una bona noticia. Que un país de cultura musulmana inici una revolució, en nom de la democràcia i el laïcisme, una enorme satisfacció.
Coneixem poc la realitat tunisiana, molt més madura del que ens han volgut vendre, capaç de dirigir el seu propi destí, també contra l’actitud cínica del govern francès i la complicitat farisaica d’Europa.
Quants països musulmans, amb règims autoritaris i corruptes seguiran l’exemple tunisià?

Hands

Dave Holland és un gran contrabaix britànic, del que ja hem parlat al Bloc en alguna ocasió. Pepe Habichuela un fantàstic guitarrista flamenc, acostumat a participar en projectes interculturals i que va acompanyar a Enrique Morente en algunes de les seves aventures musicals.
Junts han fet Hands, una proposta atractiva, un disc flamenc instrumental en el que Holland s’integra de forma brillant i natural.

Norman Foster

Mentre Cecilia aconsegueix emocionar-me amb el seu virtuosisme de “castrati”, llegeixo un article del mestre Foster sobre el futur de l'arquitectura, de fet, el futur del urbanisme, de les ciutats o de la forma de viure.
L’arquitectura, com el futbol, és matèria opinable i, lògicament, tothom entén. És fàcil participar en controvèrsies, fins i tot desagradables, sobre el tema, fent dogmatisme fàcil i sense respectar, moltes vegades, formació i experiència.
Norman Foster, probablement el més prestigiós dels arquitectes actuals, fa una reflexió sobre el futur i també sobre models urbans actuals i del passat recent. Un interessant article també pels no professionals.

Clima d'odi

El diari Ara incorpora a Krugman entre els seus articulistes.
A partir d’ara també podrem llegir-lo en català.

Espanya plural

Canvi històric al Senat
El PP fa bandera de la no utilització del gallec i el català al Senat en l'estrena del nou reglament
Els senadors estrenen el reglament que permet utilitzar llengües oficials diferents del castellà sempre que no sigui en sessions de control a membres del govern o quan es debatin projectes de llei. Tot i les limitacions, els populars s'atrinxeren en "la llengua que entén tothom".

Perquè una norma que es queda molt per sota del que fa 30 anys que hauria de ser normal, genera aquestes controvèrsies?
Hi ha més separatistes o separadors?

Montse Gatell

Amb la Montse Gatell algunes vegades ens hem tocat la cresta, normalment per diferents valoracions d’actuacions en política local, unes vegades des de l’oposició i altres des del govern És cert que aquesta pràctica la tenim bastant abandonada i no menteixo si dic que de vegades la he trobat a faltar.
Avui l’han anomenat directora de l’Institut Català de les Dones. Aquest fet posa fi a l’etapa de política local compartida. La seva preocupació serà ara el conjunt del país, si bé estic convençut que Castellar tindrà en ella una aliada de privilegi.
Ja sé que per alguns, pot ser de difícil comprensió, però la Montse, des del començament, m’ha despertat sentiments de respecte i simpatia.
Que tinguis sort i encert en la nova etapa.

Europa en crisi

Krugman ens mostra de nou la seva mirada lúcida i ens dóna alternatives a la difícil situació d’Europa: ¿Tiene salvación Europa?

Estupidesa i oportunisme

De vegades els catalans són especialistes en fer el ridícul i en generar conflictes sobre un debat fictici.
Aquest personatge impresentable que és l’Aznar fa unes declaracions en contra de l’estructura territorial de l’estat. Cap sorpresa, Aznar no ha cregut mai en la constitució ni en l’estat de les autonomies.
El sinistre Duran i Lleida, el personatge més oportunista i corrupte de la política catalana (que curiosament és el més valorat a les enquestes), estén la “merda” i aplica el pensament de l’Aznar a tots els polítics d’Espanya i és proposa com a defensor de la pàtria.
La resta són tan estúpids que entrem al drap i comencem a enarborar la bandera, i ala! ja tenim un altre tema fonamental per la nostra identitat.
Hi ha vegades que entren ganes d’esborrar-se.

Toni Lomas

Fa molts anys que corria pel partit, ell va iniciar les Joventuts a Castellar.
Tenia un cos fràgil, un caràcter forjat en el dolor i un aspecte encara més jove que la seva edat.
Sense tenir una especial relació, era evident el seu compromís i el seu esperit solidari.
La mort sempre és injusta quan tens tants pocs anys, fins i tot quan acaba amb una vida que ha estat tan poc generosa amb ell.
Avui ha marxat i ha deixat de patir.
També deixa un grup d’amics que el trobaran a faltar.

Montse Tura

A la Montse Tura la conec, és una assídua a Castellar, ens ha ajudat en moltes ocasions i m’agrada. Crec que pot ser una magnifica alcaldessa i és una molt bona candidata.
Un col·lectiu polític, una federació o agrupació d’un partit, hauria de ser capaç d'anteposar els interessos col·lectius sobre els de grup i també de valorar si la decisió de cremar les naus porta al suïcidi col.lectiu.
Montse, endavant!