Foto espectacular de Quim Pasqual
dijous, 12 de setembre del 2013
dilluns, 2 de setembre del 2013
Tàpies
Tàpies és un gran artista, ni els que no comparteixen la
seva estètica poden negar que ha estat el creador d’un llenguatge propi
perfectament identificable i singular.
Jo no soc especialista i com en la música, en la pintura em
deixo portar per reaccions epidèrmiques, pot tenir interès conèixer el
significat dels símbols, els múltiples usos de la creu, la filosofia que
transpira , la influença orientalista, l’ús algunes tècniques pictòriques o les
raons del reciclatge de materials quotidians, però el meu interès és, fonamentalment, estètic.
A mi m’agrada el Tàpies de gran format, el de les grans
composicions difícilment imaginables fora d’un espai públic, el que, per
la seves dimensions, la tècnica i els materials, és el resultat del esforç intel·lectual, però
també de la confrontació física del artista amb el quadre. El Tàpies madur i
alliberat de compromisos després d’una llarga trajectòria experimental.
Els grans espais del muntatge del MNAC aporten un bon escenari per contemplar els Tàpies de
gran formatdimecres, 28 d’agost del 2013
De Montfalcó a Mont-rebei
Quan està a Tolva, la Pili, a més d’accentuar l’accent i
parlar més “lapao”, li agrada ensenyar els entorns de la seva comarca. Dilluns varen
decidir fer el recorregut que a través de dues espectaculars escales i un pont
colgant, tot de recent construcció, uneixen les dues cares del congost de
Mont-rebei i de pas Aragó amb Catalunya.
El recorregut dura unes 3 hores i és espectacular. Si no
tens vertigen el recorregut no suposa un gran esforç i està a l’abast de quasi
bé tothom.
Una opció d’excursió fantàstica a unes tres hores de casa.
diumenge, 25 d’agost del 2013
Ordesa
El parc nacional sembla amb bona salut, més controls en les
entrades, prohibició de vehicles privats
en temporada alta, marcatge d’alguns camins... en un any com l’actual de pluges
abundants fa que llueixi de forma esplèndida.
No era el moment de Carriata, Catatuero, la Faja de las flores o pujar al Mont Perdut,
però Bujaruelo conserva el seu aire bucòlic, Añisclo no deixarà mai d’impressionar
i l’excursió més típica fins a la Cola de Caballo després de les increïbles grades
de Soaso, un acte de reconciliació, de demanar perdó per tants anys d’oblit.
Sempre m’ha agradat Ordesa i aquesta vegada a la recuperació
de paisatges i sensacions es sumava una
motivació addicional d’evangelització, de guanyar una nova adepta a una fe que
poques vagades decep.
divendres, 23 d’agost del 2013
Jazz in Marciac
El festival va començar a l’any 78 i és un autèntic miracle:
un poble petit, sense instal·lacions adients, cap ciutat gran en la seva
proximitat, poca estructura hotelera i de restauració fixa, en una zona no
especialment turística, no impedeixen un espectacle d’alt nivell durant tres
setmanes, més de 200.000 visitants i més de 60.000 entrades venudes als
concerts de pagament.
El gran esdeveniment és el festival, la gent “variopinta” i
plural, de totes les edats i sense l’aire elitista dels nostres festivals,
comparteix espais places i carrers i et porta a la convicció que pels francesos
el jazz és molt més populars que per nosaltres.
La sala de concerts, un enorme envelat amb 6.000 seient, ple
a vessar d’un públic entès, entusiasta i
participatiu, en la que han actuat la gran majoria de les figures del jazz
internacional. Tot un espectacle.
Marciac està a quatre hores en cotxe de casa nostra i és una
magnifica opció per la segona quinzena de Juliol i la primera setmana d’agost.
dissabte, 22 de juny del 2013
Defensar el català
.jpg)
Per aconseguir
l’objectiu eren claus dos instruments: l’escola
(una xarxa única que no separés els alumnes en funció de la llengua familiar) i
uns mitjans de comunicació públics, que fessin de l’extensió de la llengua la
seva raó de ser fonamental.
En paral·lel
ens plantejaven l’extensió de l’ús a totes les administracions (autonòmiques,
municipals i de l’estat a Catalunya), a fi de garantir el dret a viure en
català sense entrebancs al nostre país.
L’èxit des
de el punt de vista lingüístic estava en fer extensiu el català a tothom:
esquerres, dretes, nacionalistes, catalanistes, espanyolistes,
jutges, militars, empresaris, sindicalistes, els incondicionals del Barça, els
de l’Espanyol i els del Madrit, nascuts
a Catalunya o emigrants recents...al centre de Vic o a Torre Romeu.
Quan fem un
ús partidista de la llengua perjudiquem el català, quan fem de la llengua un
instrument de confrontació política o social perjudiquem al català.
Qui fa més
mal a la llengua? El ministre Wert al que tots tenim clar que no farem cas o
TV3? que amb la seva actitud sectària a favor d’un model de país, ha oblidat
quin era el seu principal objectiu, que es estendre l’ús i coneixement del
català. A qui beneficia que TV3 deixi de ser la TV de referencia de molts
catalans?
Quin favor
fan a la llengua que organitzacions com Omnium cultural, s’oblidin del seu
objectiu i la seva vocació de pluralitat i de defensa de la llengua i la
cultura catalana i es posin al servei d’una idea política?
Ens estem
equivocant. És cert que d’alguns dèficit, especialment en l’administració de justícia,
la responsabilitat és de l’administració central, però de l’ús partidista, de fer bandera
de la llengua contra altres catalans la
culpa també és nostra.
El model de
llengua a l’escola ha estat sempre clar, compartit i integrador, aquest model i
aquesta filosofia hem de fer-la extensiva a tots els àmbits, a la realitat
quotidiana del país.
dijous, 13 de juny del 2013
Model Castellar
Dilluns passat varem participar a Sant Cugat en unes jornades organitzades pel ACCIEP sobre comunicació en l’àmbit municipal. A nosaltres ens va tocar moderar una taula sobre la possible crisis de l’actual model de comunicació local. El model Castellar: radio municipal, setmanari en paper i diari digital, amb una redacció integrada, que ha mantingut la plantilla de professionals i a reduït en 5 anys les despeses de comunicació a la meitat, veient l’entorn, no és només el resultat de la bona gestió, és quasi un miracle.
Tenim motius per presumir de mitjans de comunicació públics.
Enric Juliana
Fa anys que segueixo els articles d’en Juliana. Sempre he pensat que és un dels periodistes millor informat del que passa a Espanya. I ho fa des de un mitjà, La Vanguardia, amb el que tinc poc en comú, com si les seves cròniques transcendeixin la línia idelogica-editorial de la marca.Fa unes setmanes en Jot Down, l’experiment editorial més interessant que ha aparegut en l’horitzó de la comunicació en molts anys, Ton Vilalta li fa una magnífica i llarguíssima entrevista, en la que parla de forma oberta i clarificadora de la majoria dels temes de preocupació política actuals.
Val la pena gastar uns quants minuts (bastants) en llegir les seves opinions.
Enric Juliana-Jot Down
dijous, 23 de maig del 2013
.jpg)
L’últim baluard
El govern de l’estat amb la complaença o amb l’autisme del govern de la Generalitat, que viu abstret amb la consulta, està desmuntant un sistema de protecció i defensa de la igualtat d’oportunitats que ha costat construir els trenta anys de democràcia.
El següent objectiu de la dreta espanyola és l’administració local, els ajuntaments, l’administració més propera al ciutadans, gràcies a la qual molts dels nostres convilatans troben encara un camí d’esperança al seus problemes i uns serveis al seu abast. Un petit baluard de poder i de resistència davant la insensibilitat dels que han fet del economicisme i la defensa dels privilegis els seus únics objectius.
Buidar de contingut els ajuntaments, suplir les seves funcions per administracions allunyades de la realitat quotidiana, amb la pretensió, no dissimulada, d’acabar privatitzant una part i suprimir la resta del serveis, és el nou objectiu.
No ens em enganyen, al darrera de les hipotètiques reformes, no està l’estalvi econòmic i molt menys la millora de la eficiència. El canvi de model pretén debilitar el sector públic, privatitzar l’administració local i reduir els serveis als ciutadans. De pas reduir el pes polític de l’administració local, seguim el model invers al que domina en la resta d’Europa en la que els ajuntaments tenen més capacitat de gestió i un finançament d’acord a amb les seves competències.
O som capaços d’articular una resistència activa o tornarem a un passat que suposaven superat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)