diumenge, 4 de setembre de 2011

Economia?

Crec, sincerament , que ja es pot dir que la política econòmica de les potencies occidentals per enfrontar-se a la crisi han estat un fracàs. Europa i EEUU estan pitjor. Les polítiques de contenció del dèficit, mantenint la desregulació ens porta a l’atonia i a l’increment de l’atur.

Els economistes més progressistes i de perfil keynesià com Krugman, fa tres anys que mantenen les seves tesis: si no fem de l’ocupació l’eix de la política econòmica tardarem molts anys a sortir, el mercat per si mateix no corregirà els desequilibris i sempre castigarà als més dèbils.

La majoria republicana en mans del Tea party , en la càmera de representants americana, impossibilita en EEUU una política de progrés.

En Europa, a part de les majories conservadores en els països grans i del rigor tradicional germànic, tenim també un problema d’ identitat. Qui convencerà als electors alemanys que els països del sud no estan sempre de festa i que han viscut a costa d’ells (una idea semblant tenen molts catalans d’andalusos i extremenys). Són raons més d’ identitat que econòmiques les que impedeixen posar en marxa el “bono” europeu i també les que dificulten polítiques de govern global contra els moviments especulatius dels mercats.

No és estúpid pensar que Europa, que globalment és la primera economia mundial, sigui incapaç d’enfrontar-se als moviments especulatius?, no ja contra la moneda que s’ha mantingut estable tots aquests anys, sino sobre el mercat del deute?. No hi ha en una economia tant potent mecanismes interns per corregir els desequilibris?. D’acord, que cada país assumeixi la seva responsabilitat i pagui el seu deute, però perquè a aquest tipus d’interès?. Perquè demostrar que formar part d’una moneda, en unes determinades circumstàncies, genera més inconvenients que avantatges?

I és clar, el pobre Zapatero intentant convèncer als veïns del nord, que nosaltres si, que som de fiar i que som dels que paguem. El que si hem de tenir clar és que tal com ha evolucionat el món, és utòpic enfrontar-se sol al mercat. Cap país europeu sol, no té la més mínima possibilitat d’una política alternativa.

Ulrich Beck, és alemany i sociòleg. El dissabte va publicar un article interessant i intel·ligent, amb el títol “Más justícia mediante más Europa”. Anima saber que encara queden residus de pensament europeista. Jo em vaig sentit reconfortat per les seves tesis.