Paolo Fresu, trompeta, fiscorn i electrònica
Anton Berovski, violí
Sonia Peana, violí
Nicola Ciricugno, viola
Piero Salvatori, violoncel
Paolo Fresu és un
músic versàtil i d’amplis registres. El concert d’aquesta setmana en el
festival de jazz de Barcelona tenia aquesta carta de presentació, que descriu
bé el contingut del concert:
Potser el trompetista més líric del jazz europeu, Paolo
Fresu –protagonista d´una singular Carta Blanca aquest any al festival de jazz–
presenta dins del cicle Clàssics un dels seus projectes més personals en
col•laboració amb el Quartetto Alborada. Música pròpia, contemporània, popular
sarda, i també versions de grans compositors, de Georg Friedrich Händel fins a
Arvo Pärt, formen part del bagatge d´un quintet que enlluerna.
Després en directe és molt més: el so de la trompeta i el
fiscorn de Fresu generen un clima de profunda emoció. És capaç d’adaptar-se amb
la mateixa ductilitat a un piano, a un quartet de corda o a una formació clàssica
de jazz, aportant sempre un estil propi i inconfusible.
He tingut la sort d’assistir a un quants concerts seus, de
formats diferents, (ve bastant per
Catalunya) i he sortit sempre amb una barreja d’emoció i beatitud, amb unes
ganes irrefrenables de sentir-me feliç.
Després d’escoltar, més de 100 vegades, la seva versió de “Si dolce è il tormento “de
Monteverdi, encara em deixa sense paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada