La Torre Shard

"Está claro que el nuevo rascacielos cambia el contexto y, consecuentemente, alterará la historia de la ciudad. Esa altura, en esa céntrica ubicación, aspira a disparar el distrito de Southwark hacia una transformación. Pero su construcción no refleja solo esa voluntad de cambio". “Será tan esencial subir al Shard al visitar Londres como lo es ascender hasta la cima del Empire State cuando se llega a Nueva York"

Sevilla, fora de tòpics

He estat a Sevilla unes quantes vegades, la majoria per raons laborals. Com a totes les ciutats hi ha coses que t’agraden més i altres que no tant, coses que critiques i altres que lloes amb entusiasme.

Aquesta vegada la visita era de plaer i amb una persona estimada que no coneixia la ciutat. És a dir, un  plantejament diferent, més de turista, amb previ anàlisi exhaustiu de les guies i visita obligada als llocs més coneguts i atractius.

Ser referent mundial de l’espanyolitat tòpica (toros, flamenco, sangria) no t’ho posa fàcil i més si a més has de sumar-los als propis tòpics andalusos. He de reconèixer que Sevilla s’ha defensat força bé, hi ha més signes de l’Espanya tòpica (barrets mexicans inclosos) en la Rambla de Barcelona que en la ciutat del Betis.

Sevilla és una ciutat oberta i espaiosa, efecte  que es potencia com amb totes les ciutats amb un riu important. A més, 30 anys de govern d’esquerres, han potenciar de forma generosa els espais pels vianants i la reducció del transit rodat en els carrers més cèntrics.

Les dimensions de la zona de la ciutat  que alberga els edificis més emblemàtics (l’interior de les antigues muralles) i el bon clima t’anima a passejar, a recórrer els carres tranquils, les múltiples places  “recoletes” i intimes, plenes de tarongers i pintades d’ocres i granats.

Sevilla és una magnifica ciutat per passar uns quants dies, acostumada des de sempre als visitants, amb els que manté una relació de confiança i naturalitat. Té un centre  històric d’un gran atractiu amb elements singular de fama merescuda (Catedral, Giralda, La Alcazaba, la casa de Pilatos) i alguns barris de forta personalitat: Triana, Santa Cruz.. 

Després de tants anys, dues coses encara em criden l’atenció:

La manifestació continua, en les infinites esglésies i en els noms dels carrers (tota una apologia dels martiris lligats a la setmana santa), d’una religiositat d’arrels populars i profundament pagana, en la que es pot discutir amb èmfasi teològic “que virgen es mas guapa”

Com els sevillans viuen el carrer, com ocupen les terrasses, i el ritual de les “tapas” i el menjar drets. Al mig dia i al vespre, els carres estan en permanent ebullició.  És fàcil contagiar-se  i apuntar-se a una fórmula que permet menjar a baix preu  una cuina variada de qualitat.

Fora de tòpics, Sevilla és pels visitants una ciutat fàcil, atractiva, oberta i acollidora

París, aquí al costat

Els processos històrics tenen sempre clarobscurs, la globalització també.

Un dels majors beneficis, al menys pel consumidor, s’ha produït en el transport aeri. L’explosió de les companyies Low-cost, ha democratitzat l’ús d’un producte, no fa masses anys, molt elitista i ara a l’abast de molta més gent.

Anar a París des de Barcelona, i més si programes amb temps, és una opció assequible.

L’excusa aquesta vegada, a més de la part afectiva, era la inauguració recentment, d’una nova galeria a Le Louvre, “les Arts de l’Islam” i la reordenada i tan sorprenent “Orient Méditerranéen dans l’Empire Romain”. Totes dues absolutament recomanables i amb la exuberància amb la que sempre treballa aquest museu. Sorprenen espacialment, per la seva tècnica i modernitat, les meravelloses pintures sobre fusta del segle II (800 anys anteriors a les romàniques!).

De pas, tornar a l’Orangerie, un petit museu que, a part d'albergar les grans pintures murals de Monet, té una magnifica col·lecció de quadres dels grans mestres de les primeres dècades del segle XX.

I una altra exposició, aquesta descoberta sobre la marxa, “Canalletto à Venice” en un museu, el Maillol, que no té per mi un interès especial, però que fa unes exposicions temporals fantàstiques.

Si a més pot fer-ho compatible amb un passeig tranquil pel canal sant Martin, entrant en les botigues i els agradables cafès, l’excursió és per recordar. I tot això aquí a dos passos i en Low-cost. París està més a prop que mai.  

Caixa Fórum

Moltes vegades he pensat que aprofitem poc tenir a pocs kilòmetres una ciutat com Barcelona. Molts ciutadans de tot el món venen cada any i la majoria marxen encantats. Als catalans ens agrada Barcelona, però pocs disfrutem una mínima part del que ofereix.
Quanta gent coneix la col·lecció de pintura modernista del MNAC? (molt menys coneguda que la d’art Romànic o Gòtic) que diu tant del nostre passat i del nostre present.
Una de les institucions que de forma regular fa exposicions temporals interesants és el Caixa Fòrum, que justifiquen acudir de tant en tant a les seves instal·lacions. Encara aquest dies es poden visitar dues bastants interesants:

Abans del diluvi (Mesopotàmia 3500-2100 aC).

A través d’unes quatre-centes peces arqueològiques, procedents de grans col·leccions públiques internacionals, i diversos documents antics i contemporanis, “Abans del diluvi. Mesopotàmia, 3500-2100 aC” explora què li devem a aquesta primera cultura del Pròxim Orient antic, quina imatge del món van tenir els mesopotàmics del quart i tercer mil·lenni aC, que, en gran mesura, ens ha estat llegada a través de la Bíblia, l’Alcorà i diversos mites i textos grecs.

No és un exposició de grans peces i està centrada, més aviat, en la vida quotidiana.
És pot visitar fins el 24 de febrer.

En el mateix recinte hi ha una altre exposició de gran nivell que finalitza el 20 de gener:
L’artista, arquitecte, dissenyador, vedutista, arqueòleg, antiquari, Giambattista Piranesi (Mogliano de Mestre, 1720 - Roma, 1778).
Impressionant la part de l’exposició dedicada al gravats “Carcere d’invencione”, una obra que, crec, no té el coneixement del gran públic que mereix.

Decep una mica, i al mateix temps te n’alegres per ells, que la gran majoria del públic sigui estranger. Estaria bé que ens convertíssim, més, en turistes del nostre país.