diumenge, 13 de gener de 2013

Sevilla, fora de tòpics

He estat a Sevilla unes quantes vegades, la majoria per raons laborals. Com a totes les ciutats hi ha coses que t’agraden més i altres que no tant, coses que critiques i altres que lloes amb entusiasme.
Aquesta vegada la visita era de plaer i amb una persona estimada que no coneixia la ciutat. És a dir, un  plantejament diferent, més de turista, amb previ anàlisi exhaustiu de les guies i visita obligada als llocs més coneguts i atractius.
Ser referent mundial de l’espanyolitat tòpica (toros, flamenco, sangria) no t’ho posa fàcil i més si a més has de sumar-los als propis tòpics andalusos. He de reconèixer que Sevilla s’ha defensat força bé, hi ha més signes de l’Espanya tòpica (barrets mexicans inclosos) en la Rambla de Barcelona que en la ciutat del Betis.
Sevilla és una ciutat oberta i espaiosa, efecte  que es potencia com amb totes les ciutats amb un riu important. A més, 30 anys de govern d’esquerres, han potenciar de forma generosa els espais pels vianants i la reducció del transit rodat en els carrers més cèntrics.
Les dimensions de la zona de la ciutat  que alberga els edificis més emblemàtics (l’interior de les antigues muralles) i el bon clima t’anima a passejar, a recórrer els carres tranquils, les múltiples places  “recoletes” i intimes, plenes de tarongers i pintades d’ocres i granats.
Sevilla és una magnifica ciutat per passar uns quants dies, acostumada des de sempre als visitants, amb els que manté una relació de confiança i naturalitat. Té un centre  històric d’un gran atractiu amb elements singular de fama merescuda (Catedral, Giralda, La Alcazaba, la casa de Pilatos) i alguns barris de forta personalitat: Triana, Santa Cruz.. 
Després de tants anys, dues coses encara em criden l’atenció:
La manifestació continua, en les infinites esglésies i en els noms dels carrers (tota una apologia dels martiris lligats a la setmana santa), d’una religiositat d’arrels populars i profundament pagana, en la que es pot discutir amb èmfasi teològic “que virgen es mas guapa”
Com els sevillans viuen el carrer, com ocupen les terrasses, i el ritual de les “tapas” i el menjar drets. Al mig dia i al vespre, els carres estan en permanent ebullició.  És fàcil contagiar-se  i apuntar-se a una fórmula que permet menjar a baix preu  una cuina variada de qualitat.
Fora de tòpics, Sevilla és pels visitants una ciutat fàcil, atractiva, oberta i acollidora