Aquesta setmana hem tingut el debat de pressupostos. El debat
que tothom considera el més important de l’any, en el que es marquen les
prioritats de govern i, inevitablement, el perfil ideològic de cada grup.
Els debats als plens sempre venen precedits de nombroses
reunions en les que els grups tenen l’oportunitat de fer aclariments, defensar
els seus arguments i fer les seves aportacions. El ple no deixa de ser l’escenificació
formal de tot aquest treball previ.
És practica habitual en el partits conservadors proposar la
quadratura del cercle: reduir el nivell
impositiu sense reduir el nivell de serveis, es a dir el contrari del que fan a
Madrid i a la Plaça sant Jaume.
L’altre grup, el de la ideologia confusa i difusa, a cada
canvi de regidors milloren les seves prestacions, la seva qualificació tècnica
i la seva capacitat de generar consens. Com sempre, amb això també van a més,
et donen les consegüents lliçons de superioritat moral, després fan un pastitx confús
i reaccionari que pretenen sigui la poció màgica per resoldre el caos
universal, i de fet el que demostren és la seva incapacitat, que no saben que és un pressupost i que, com a
molt, s’han limitat a sospesar-lo o a comptar les pàgines.
Després arriba al
moment de fer el cim: insultar amb noms i cognoms i de forma absolutament gratuïta
a treballadors municipals i a regidors de l’equip de govern dels que no tenen ni
idea quina és la seva activitat.
I després es queixen que són ignorats!
1 comentari:
De vegades no calen noms i cognoms!
Publica un comentari a l'entrada