Abans de veure l’exposició, la meva idea de Basquiat, era la d’un “grafiter” novaiorquès que s’havia posat de moda als anys 80, que havia tingut una curta carrera de pintor i que havia mort molt jove.En realitat va ser un enorme i exuberant pintor amb un impressionant producció. Recórrer les 12 sales del Musée d’Art modern de la ville de París, és passar de la sorpresa a l’emoció. Quadres de gran format plens de referències caribenyes i africanes, a la religió, el vudú, a la mitologia... pintures vitals i agressives, trencant conceptes i normes.
Segur que al futur, Basquiat s’estudiarà com un dels testimonis lúcids d’una època contradictòria i violenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada