L’any passat va venir al festival de Terrassa formant part d’un
projecte plural (Tarbaby) en que l’única exigència era ser un solista
brillant...i va ser molt brillant.
Aquest any ha vingut de protagonista absolut, amb un grup solvent
però pensat per fer-lo destacar. La primera part del concert va se curta i com
de tanteig. Em feia por que al solista brillant li faltés el carisma de líder de grup. Falsa alarma,
la segona part va ser espectacular: un grup brillant i perfectament acoblat i un líder que reforça la seva capacitat de solista original i virtuós.
El llarg duet de trompeta i piano és del
que se recorden molts anys.
Ambrose Akinmusire encara no te 30 anys i ja és una
poderosa realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada