Luis Bonilla, Trombó
Ivan Renta, Saxo tenor
Bruce Barth, Piano
Andy McKee, Contrabaix
John Riley, Bateria
De vegades he pensat que els instruments tenen caràcter ,
personalitat. Un contrabaix és rigorós, una bateria és sistemàtica que es “desmadra”
quan convé, un piano és aristocràtic i un saxo, concentrat i seriós. El trombó
és baralladís i discutidor.
Luis Bonilla és un trombonista eficient, capaç de reproduir a l’escenari, les corredisses i els crits d’una família d’emigrants centreamericans a Los Angeles.
El concert de dissabte va està bé, crec que és el màxim que
pot aspirar Jazz Terrassa i el seu model de festival de club: o figures en
el seu inici o grups sòlids però que no estan en l’elit mundial. El grup era
sòlid, el trio rítmic solvent i en moments brillant i en Bonilla amb suficient
habilitat com per treure rendiment al seu instrument “pendenciero” i
discutidor, que, inevitablement, em cau bé.
És d’aquestes músiques que a la sortida del concert et deixa
un agradable sensació de vitalitat i benestar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada