Anatomía de un instante

Dir que Javier Cercas és un bon escriptor és una obvietat. El seu darrer llibre també és un bon llibre, original en l'enfocament i en la construcció dels personatges, ben escrit.
El llibre té una peculiaritat: parla d’un temps que hem viscut i d’uns personatges que coneixem i sobre els quals s’han escrit milers de pàgines. Des del punt de vista periodístic, aporta poc, no hi ha novetats però, malgrat tot, el llibre és interessant. L’estil d’en Cercas en el qual les barreres del periodisme, la història i la ficció és confonen de forma permanent, combinant descripcions de fets documentats amb reflexions dels personatges absolutament novel·lats i fruit de la imaginació de l’autor, s’han convertit en signe d’identitat. La “trampa” és que el conjunt es ven com a ficció.
Un punt dèbil queda sense resoldre, al menys per mi: ¿de veritat el general Armada es creia que els partits democràtics acceptarien formar part d’un govern d’unitat presidit per ell?
Jo, en aquella època, era políticament actiu, era diputat al Parlament, i aquesta hipòtesi és absolutament inversemblant. O l’Armada era un il·lús o una part de la història es queda sense una explicació convincent.
“Anatomía de un instante” és un magnífic llibre de ficció.