La música ha estat des de fa molts anys una font de plaer. En teoria a tothom li agrada la música, però moltes vegades ens limitem, de forma passiva, a recordar la música de la nostra època musicalment activa (normalment l’adolescència i joventut) i prestem poca atenció a les músiques noves i desconegudes.
Per raons no fàcils d’explicar, i que tenen a veure més amb la passió que amb els coneixements musicals, he tingut algunes oportunitats de generar en amics una nova actitud cap a la música i també el plaer de compartir els fruits del seu renovat entusiasme.
D’aquesta experiència m’arriba un atractiu suggeriment: Musica nuda, és una proposta que ens arriba d’Itàlia, Petra Magoni canta i Ferruccio Spinetti toca el contrabaix, el resultat son cançons pròpies i versions de cançons conegudes que semblen diferents. La veu de Petra és potent i versàtil i els arranjaments brillants i originals.
Que ens costi tant arribar a aquestes propostes des d'un país proper, incrementa el meu escepticisme sobre la viabilitat d’una Europa cultural, a part d’incrementar la sensació del caràcter perifèric de les nostres cultures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada