divendres, 29 de juliol de 2011

Hiromi Uehara

Cada festival dóna alguna sorpresa especial. Malgrat una important trajectòria en els últims anys, jo no coneixia a Hiromi, una pianista exuberant i volcànica.
El concert del Kursal va ser magnífic, la seva figura, intencionada, d’adolescent, vambes vermelles i cabells punks, lleugera i fràgil, es transforma en energia quan s’apropa al piano.
La seva música té la certesa de qui se sent un privilegiat, és intensa, contundent i com la seva expressió, plena de coqueteria infantil. Hiromi, quan toca irradia felicitat, sembla que ens diu, que el jazz com la vida, sense perdre transcendència, pot ser ingenu, entremaliat i divertit.
Aquelles dues, curtes i intenses hores, em vaig sentir profundament feliç.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Pero que suerte tienes!!!!!!
Hace tiempo que voy detrás de un concierto de Hiromi y me ha sido imposible conseguirlo .Cuestiones terrenales, (trabajo y presupuesto).

La he visto pero nunca en directo y la sensación es de niña mala, eso sí disfrutando de su enérgica virtuosidad y siempre con una sonrisa pegadiza.
Me alegro de tu felicidad y que la compartas con los soñadores.
Ah! De nada.
Olga

Norma ha dit...

Qu c'est simple, le bonheur !