dijous, 7 de juliol del 2011

Orient?

Els dies eren solejats i la inclinació de l’eix esfèric va desvirtuar la solidesa de les brúixoles et les boussoles.
De cop Gilgit-Baltistan i Badakhshan s’apropaven a la Loire, els ritmes de la Jaipur Maharajah Brass Band s’apodera de l’entorn de l’ abbaye, i Saint-Florent-le-Vieil es convertia, indefectiblement, en un petit village de l’Himàlaia.
El tramway, jove i encara insegur, dubtava entre escapar-se de les vies camí de Monplasir o portar-te a qualssevol mercat d’orient, a on es barregin olors, sabors i accents i a on conviuen els hiyabs, les teteres d’estany, els mocadors sonors de les dansaires d’orient i la roba interior sexy i combinada a baix preu.
Tot és confon. A on són el nord i el sud? A on, es deté la pluja i el cabdal dels canals? A on comença, de fet, le bas du dos.