Segur que és l’eix helicoïdal el que dona sentit a l’estructura i al missatge sonor de les petjades, a penes mitigat per les catifes. Però, ha estat el plaer de combatre el silenci i d’enfortir els malucs, la lògica de l'ordre?Els usos, necessària i eternament provisionals, conviuen amb el pes dels records i les pàtines que acumula la història, sense interferir en la llum tamisada, el “crémant” i el pa torrat amb mantega salada.
S’obre tímid pas, l’ocupa del prestatge, en la pau i la concordia que genera el procés que transforma la passió fetitxista en ronroneig.
I sempre persistent, la forteresse que acueille, silencieuse, la tenture médiévale.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada