dissabte, 14 de gener de 2012

Egipte

Els processos generats després des les revoltes populars en els països musulmans, al menys a mi, en generen contradiccions: alegria quan cau una dictadura i desencís amb el procés posterior.
Fa unes setmanes en un viatge al sud d’Egipte, Magued el guia, un cristià copte de considerable formació, inquietud política i tendència “liberal”, ens deia que el procés serà molt llarg però que veia el futur amb esperança.  
Aquest dies arriben els resultats d’unes llargues constituents que no serien acceptables en una democràcia occidental i que donen una majoria esclafadora (70%) a les opcions islamistes, molts dels quals (25%) són salafistes, l’opció més radical, que considera l’Alcorà la font única del dret. Les dones que estaran al parlament seran 8 (el 2%).
No és aquest el lloc per analitzar com s’ha arribat a aquesta situació, però la democràcia és basa en la voluntat de la majoria. No més confio que la majoria sigui respectuosa amb la democràcia i desitjar als amics i amigues “lliberals” i progressistes, una gran dosi d’encert i paciència.