dimecres, 25 de gener de 2012

Moulin Faye



És cert que de vegades el temps s’alenteix i canvia de densitat, sense importar un cel irreversiblement gris.
Les “dictionnaires étimologiques” es rebel·len contra el protagonisme de “le dictionnaire històrique”, abans que un sensible Ravel pugi el to emocional i artístic i ens mostri que el silenci contingut i càlid, és, tantes vegades,  oportú.
No sé si és el bressol de la humanitat o el refugi dels oblidats poetes occitans. O tal vegada el tornar a la permanent , i ara nova, pàtria adolescent, a on s’imposen els records de casulles, el cric crac de les nous i cançons infantils.
Què fa tan fàcil entrar, sense esforços, fins als protegits refugis de la intimitat?