És cert que de vegades el temps s’alenteix i canvia de densitat, sense importar un cel irreversiblement gris.
Les “dictionnaires étimologiques” es rebel·len contra el
protagonisme de “le dictionnaire històrique”, abans que un sensible Ravel pugi
el to emocional i artístic i ens mostri que el silenci contingut i càlid, és, tantes
vegades, oportú.
No sé si és el bressol de la humanitat o el refugi dels oblidats
poetes occitans. O tal vegada el tornar a la permanent , i ara nova, pàtria
adolescent, a on s’imposen els records de casulles, el cric crac de les nous i
cançons infantils.
Què fa tan fàcil entrar, sense esforços, fins als protegits
refugis de la intimitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada