dissabte, 14 de gener de 2012

Midnight in París



Quan Woody  Allen, deixa de ser un veí de Manhatan, es converteix en un turista de Manhatan. Estic convençut que l’oficina de turisme de París estarà encantada amb el  reportatge, ple de magnífiques postals que, estic segur, han provocat en molts espectadors les ganes de tornar a París.
Al contrari que en la pel·lícula de Barcelona aquesta vegada havia una història, en molts moments ingeniosa i divertida, explicada de nou en primera persona. 
Sempre he pensat que tenim a Woody Allen una mica sobrevalorat i que fa molt temps que no ens sorprèn.    Midnight in Paris és una bona pel·lícula, amb algun moment de “brotxa gorda” i que en el missatge central, massa reiteratiu, el director renuncia a la complicitat intel·ligent de l’espectador.
En paraules robades a una amiga “Woody Allen és un vell amic pel que tens simpatia i que fa molts anys que coneixes, que veus una vegada a l’any i comparteixes amb ell una velada agradable i una conversa intel·ligent”.