Divendres va ser un gran dia. Un miler llarg de socialistes dels que vam participar en la creació del partit, fa 30 anys i alguns centenar d’invitats ens vam reunir a sopar i a recordar el que probablement va ser l’acte més transcendent per l’esquerra catalana i probablement per al país en les últimes dècades.
Gent de procedències culturals, lingüístiques i sentimentals diferents van decidir impulsar un projecte comú, superant totes les barreres, integrant totes les contradiccions, fent bandera de la integració, combatent a tots aquells que han intentat dividir al nostre poble per raons identitàries.
30 anys després, el PSC és una gran realitat present en el govern de tots els grans municipis, en el govern de l’estat i en el govern de la Generalitat.
Es diu, i és veritat, que el PSC és el partit que més s’assembla a Catalunya, en els seus votants i en els seus militants: plural, obert i amb les seves contradiccions. Per això no és estrany que els ciutadans s’identifiquin amb la seva visió del nostre país.
L’acte del divendres ve ser un reflex d’aquesta realitat, un grup d’amics apassionats per un projecte, que en tres hores no vam parar, portats per l’eufòria i la felicitat, d’unir-se en una inabastable abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada