Nova etapa a CDC

Coincidint amb el primer any després del nou mandat, CDC ens amenaça amb una nova etapa. Superat el dol, arriba el moment d’actuar sense complexos i posar les bases d’un demà prometedor.
Com a mostra de la nova era reparteixen un pamflet, rigorós i gens demagog, en què el tema estrella és la demostració de l’afecció dels socialistes als edificis de 20 plantes i a propiciar l’arribada de les hordes de votants socialistes procedents del cinturó de Barcelona.
El més graciós és el titular: “Ens van dir que fèiem demagògia”... i jo dic que, fos qui fos el que els va acusar de demagogs, es va quedar molt curt.
Amb independència de les diferències polítiques, jo, fins ara, havia sentit un cert respecte per la senyora Gatell. No ha estat una bona alcaldessa, ho sap tothom, no ha estat ni serà mai una bona candidata, però s’ha esforçat. Amb poc encert, però s’ha esforçat i, al menys per a mi, que sempre m’he considerat el més sociovergent del meu grup, això és respectable.
Però últimament, si considerem els escrits del seu blog, crec que ha perdut el nord. No sé si forma part de la teràpia, però no deixa de ser lamentable aquesta necessitat d’autodestrucció i de mentir-se a si mateixa i, a més a més, fer-ho en públic, en cercle limitat, però en públic.
És al·lucinant aquesta habilitat per fer amics i per ajustar comptes amb el passat amb una escopeta de canons retallats.
Els blogs tenen aquest problema, permeten crear mons falsos, i si, a més, els amics et diuen que “guapa” que és, que bé que escrius, això et dona el “subidón” en l’autoestima, la pobra autoestima, tan deteriorada últimament i, és clar, t’ho creus i tornes al ple pensant que encara ets l’alcaldessa, que l’altre en el fons és un impostor, que tot plegat és fruit de la injustícia, que la gent ja està convençuda de l’error i et tornaran, aviat, en “volandes” al lloc que, en justícia, és teu.
Mentrestant estàs aquí per donar consells, fer retrets, denunciar els comentaris displicents, en veu baixa, del Pepe González o de qualsevol altre i impartir doctrina.
Què sabran aquets “sociates” de governar, com s’atreveixen a qüestionar la teva sapiència i la teva experiència. Fins i tots t’atreveixes a donar consells o suggeriments sobre relacions amb els veïns i sobre participació o a qualificar d’oportunista una proposta sobre la situació a Birmània. Es pot parlar d’oportunisme amb 150.000 morts sobre la taula? Quants morts es necessiten per a què sigui oportú?
Però, i si la realitat fos diferent?
Es pot presumir de ser alcaldessa elegida a dit? O de ser l’únic/a, que malgrat tenir tres anys per consolidar-se, no ha estat ratificat per el vot ciutadà?
I si l’electorat fos intel·ligent i s’hagués adonat de la incapacitat de l’equip de govern? probablement el pitjor de la democràcia.
I si resulta que part de l’electorat, fins i tot de vot tradicional, s’ha sentit maltractat per l’actitud prepotent, superba i malcarada de l’alcaldessa?
I si resulta que la plaça Major era un projecte massa gran, massa ambiciós, per tan poca capacitat?
I si resulta que l’electorat no estava cansat d’un partit si no d’una persona? O d’un equip?
La senyora Gatell ens retreu que en un any no hem fet res nou, a part de resoldre els desencerts de la seva gestió.
Quina ha estat la seva gran iniciativa dels tres any d’alcaldessa? Jo no en recordo cap. Si que recordo alguna però seria millor no recordar-la.
Recordo que no hi havia diners per pagar la plaça Major i que amb la seva forma de gestionar mai s’haurien acabat les obres.
Que han deixat un forat de 1.200.000 €.
Que després de molts anys torna a haver-hi barracons a les escoles.
Que malgrat tenir majoria absoluta, no han estat mai capaços de prendre una decisió compromesa..... i ara pretén donar lliçons de governar i de decidir.
Que després de fer una candidatura amb dos militants d’UDC i de marxar tots dos, ara pensi que la responsabilitat és dels altres en lloc de ser discreta i callar.
Deixarem per un altre moment (ja que es necessita un capítol especial) la seva meravellosa gestió de l’espai Tolrà.
En fi, que més valdria una mica més de discreció i de rigor.
Per cert el que sí és admirable i envejable és la seva capacitat de producció literària. No deu ser fàcil escriure tant, tenint, suposo que relaxades, tres feines (al menys cobra de tres llocs) anar cada dia a Barcelona i portar a terme una cosa tan valorada com conciliar el treball amb la vida familiar.
La democràcia de vegades és molt generosa amb els perdedors.