Islàndia és un país tres vegades i escaig més gran que Catalunya però bastant despoblat, poc més de tres-cents mil habitants, cent vint mil dels quals viuen a Reykjavík.Fins ara jo coneixia musicalment a Islàndia per la Björk, magnífica i polifacètica música i cantant, una de les preferides de la Blanca.
Fa poc he conegut Sigur Rós, un quartet inqualificable, que ja porten uns quants anys al mercat, absolutament recomanable.
El seu últim àlbum de nom impronunciable es tradueix mes o menys con “Amb un brunzit a les orelles toquem sense parar”.
No sé si és el fred o el sistema educatiu, però fa una mica d’enveja que un país amb tan poca gent sigui capaç de tenir artistes d’abast internacional i a més cantant, la majoria de les cançons, en una llengua que parlen tres-centes mil persones al món i que no entén ningú.
De vegades crec que si ens dediquéssim més a conquistar el món i menys a plorar, a queixar-nos i al victimisme, ens aniria molt millor com a país.
1 comentari:
Veig que escoltes el nou disc de Sigur Rós, et recomano que sentis també el que els va donar fama mundial, "ágaetis byrjun"... hi ha alguna cançó que ha sortit a diverses pel.lícules, així que potser et sona i tot.
I sí, Islàndia és un país realment molt ric a nivell musical, amb una producció molt interessant, i un grup "desproporcionat" de grups que tenen fama internacional tenint en compte el nombre d'habitants... alguna cosa deu tenir aquesta illa.
Jo fa unes setmanes que no deixo d'escoltar una cantant que es diu Emilíana Torrini, islandesa també, però de pare italià, per si tens ganes de seguir explorant música d'allà...
Tot plegat em fa pensar en un post que vaig fer al meu blog, però en comptes de parlar d'Islàndia, parlava de Canadà, i sobre tot de la zona al voltant de Montréal... sembla que els climes freds fan més propícia la creativitat (i qualitat) musical.
Blanca
Publica un comentari a l'entrada