dimecres, 30 de març de 2011

Decisions

Els processos electorals generen afectacions en les persones que són poc conegudes pels ciutadans i que condicionen de forma important la teva vida. Ja sé del desprestigi de la política, fins i tot dels convençuts de la democràcia, difícilment comprensible pels que dediquem esforços i temps sense altra motivació que contribuir a millorar la vida dels teus convilatans.
Jo, com la majoria dels que conec, soc de militància selectiva, estic adscrit a un univers ideològic en el que la igualtat d’oportunitats, la solidaritat i la defensa de la llibertat formen part del teu ADN, això en aquesta època històrica es diu socialisme.
Una adscripció ideològica està per sobre de formar part d’una organització, en la que sempre hi ha gent que no t’agrada o que tu creus que no interpreten bé la ideologia. En el món dels principis no hi ha corrupteles ni errors, ni petites misèries, i pots permetre’t el luxe de ser absolutament radical. Però també t’adscrius a un grup, a uns companys que comparteixen un projecte local, unes decisions quotidianes, uns encerts i uns errors. Amb ells, has après a assumir que probablement no sempre tens raó o que la raó moltes vegades és fruit del compromís. Que l’esforç compartit d’un grup és molt més que la suma de les individualitats. Al final el teu referent és un univers ideològic i un grup proper de companys i la resta d’estadis intermedis és bastant irrellevant. Doncs sí, són aquestes petites o immenses motivacions les que et porten a condicionar la teva vida els propers anys, a suportar algunes crítiques i algun elogi, i fins i tot que algú et miri malament o que et posi a parir sense saber ni qui ets. També és cert que t’agrada que t’estimin, que t’entenguin i que comparteixin els teus punts de vista, fins i tot que siguin comprensius quan et poses impertinent, però tampoc és el més important. Estar al camp i disfrutar del joc compensa tots els esforços.