divendres, 25 de març de 2011

Vijay Iyer

Impressionant concert el d’ahir al Jazz Cava. El pianista americà d’origen indi tamil, de la mateixa generació que Brad Mehldau, presentava el seu disc “Solo”.
Al darrera d’un caràcter retret i tímid i unes formes “orientals” s’amagava una enorme energia i una depurada tècnica. Les seves mans absolutament autònomes i intercanviables em provocaven un efecte hipnòtic.
No sé si va ser, no més, una sensació meva i ni tant sol és un retret, però en algun moment vaig tenir la sensació d’un cert abús de virtuosisme, com si l’enorme tècnica no em deixés arribar als referents musicals i culturals. També és possible que el meu paladar no sigui capaç de valorar algunes textures i sabors.
En qualsevol cas un concert per recordar i un músic a seguir.