Impressionant concert el d’ahir al Jazz Cava. El pianista americà d’origen indi tamil, de la mateixa generació que Brad Mehldau, presentava el seu disc “Solo”.Al darrera d’un caràcter retret i tímid i unes formes “orientals” s’amagava una enorme energia i una depurada tècnica. Les seves mans absolutament autònomes i intercanviables em provocaven un efecte hipnòtic.
No sé si va ser, no més, una sensació meva i ni tant sol és un retret, però en algun moment vaig tenir la sensació d’un cert abús de virtuosisme, com si l’enorme tècnica no em deixés arribar als referents musicals i culturals. També és possible que el meu paladar no sigui capaç de valorar algunes textures i sabors.
En qualsevol cas un concert per recordar i un músic a seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada