Des de sempre sabem que la nuclear és una energia amb riscos, i no només si, com el cas del Japó, és construeix la central en una zona d’alta activitat sísmica molt poc probable en les nostres latituds, si no especialment pel tema dels residus.
Aquesta raó va portar al govern de Felipe González , l’any 1984, a declarar la “moratòria nuclear”, que va suposar la paralització de les centrals ja projectades i algunes en construcció. (Lemóniz I y II, Valdecaballeros I y II, Trillo II, Escatrón I y II, Santillán, Regodela, Sayago).
El cost d’aquesta decisió l’acabarem de pagar l’any 2015.
Espanya “de facto” continua en “Moratòria” i no hi ha cap projecte nou en marxa.
El nostre “problema” en tot cas és el tema dels residus, l’ampliació de la vida útil de les centrals més antigues i viure al costat del país, França, proporcionalment més nuclearitzat del món.
Els últims anys la producció elèctrica ha anat modificant-se:
- Les centrals de combustibles fòssils (fuel, carbó) altament contaminants, s’han convertit a cicle combinat (gas natural), també dependents del mercat exterior però més netes.
- L’increment de les renovables, el 35% (l’eòlica un 13%) de la producció total al 2009, ha reduït el pes de l'energia nuclear per sota d’un 20%.
Si bé és cert que la nostra dependència energètica és molt alta, també en la generació d’energia elèctrica (gas natural), la moratòria ha de ser definitiva i l’energia nuclear, a mig termini, un record del passat. I fins que arribi aquest moment les centrals actuals han d’estar sotmeses a un exigent, rigorós i exhaustiu control.
2 comentaris:
caram els sociates antinuclears!
doncs si, alguns creuen que la democràcia, la participació i la defensa del medi ambient es van inventar la setmana passada
Publica un comentari a l'entrada