
Aquesta raó va portar al govern de Felipe González , l’any 1984, a declarar la “moratòria nuclear”, que va suposar la paralització de les centrals ja projectades i algunes en construcció. (Lemóniz I y II, Valdecaballeros I y II, Trillo II, Escatrón I y II, Santillán, Regodela, Sayago).
El cost d’aquesta decisió l’acabarem de pagar l’any 2015.
Espanya “de facto” continua en “Moratòria” i no hi ha cap projecte nou en marxa.
El nostre “problema” en tot cas és el tema dels residus, l’ampliació de la vida útil de les centrals més antigues i viure al costat del país, França, proporcionalment més nuclearitzat del món.
Els últims anys la producció elèctrica ha anat modificant-se:
- Les centrals de combustibles fòssils (fuel, carbó) altament contaminants, s’han convertit a cicle combinat (gas natural), també dependents del mercat exterior però més netes.
- L’increment de les renovables, el 35% (l’eòlica un 13%) de la producció total al 2009, ha reduït el pes de l'energia nuclear per sota d’un 20%.
Si bé és cert que la nostra dependència energètica és molt alta, també en la generació d’energia elèctrica (gas natural), la moratòria ha de ser definitiva i l’energia nuclear, a mig termini, un record del passat. I fins que arribi aquest moment les centrals actuals han d’estar sotmeses a un exigent, rigorós i exhaustiu control.
2 comentaris:
caram els sociates antinuclears!
doncs si, alguns creuen que la democràcia, la participació i la defensa del medi ambient es van inventar la setmana passada
Publica un comentari a l'entrada