dimecres, 16 de març del 2011

J.M. Fonollosa

A J.M Fonollosa el coneixem pel magnífic disc de l’Albert Pla, probablement el més original i brillant dels nostres músics en moltes dècades.
Els poemes de Fonollosa són durs, políticament incorrectes i molt brillants.
Quan es va morir, a l’any 91, a la seva taula és va encontrar aquest poema, lúcid i desencantat, que pot servir de contrapès a tanta beateria.

No a la transmigración en otra especie.
No a la post vida, ni en cielo ni en infierno.
No a que me absorba cualquier divinidad.
No a un más allá, ni aun siendo el paraíso
reservado a islamitas, con beldades
que un libro garantiza siempre vírgenes.
Porque esos son los juegos para ingenuos
en que mi agnosticismo nunca apuesta.
Mi envite es al no ser. A lo seguro.
Rechaza otro existir, tras consumida
mi ración de este guiso indigerible.
Otra vez, no. Una vez ya es demasiado.