dijous, 23 de juny de 2011

Opinar

Ja sé que ho he dit unes quantes vagades, el Bloc de Notes no és un fòrum de debats, no és una plataforma per recollir l’opinió de ningú. Encara menys si el remitent s’amaga al darrera de l’anonimat. És un diari privat i obert.
A part d’algun esporàdic exabrupte generalment desinformat i estúpid, en general els comentaris que arriben son positius, de gent propera o són crítics sense massa arguments, des de la superioritat intel·lectual, és clar, i per que si.
Els últims dies, coincidint amb un article sobre el últim ple, ha arribat algun comentari des de la sensibilitat “altraveu”, justificant la intervenció de la portaveu del grup al ple. Sempre m’ha semblat curiós la facilitat que tenen per criticar (és el seu dret) i la poca capacitat de receptivitat a les crítiques.
Em sembla perfecta la seva organització i el seu funcionament, però tots sabem que això serveix per estar a l’oposició però no per governar: una eficàcia mínima administrativa i els problemes dels ciutadans, moltes vegades, no poden esperar les deliberacions de l’assemblea i governar exigeix, d’alguns regidors, més que algunes horetes a la setmana. Tothom entén que si algú és dedica de forma prioritària a l’Ajuntament, no pots demanar-li que doni el sou al partit, que és del que presumeixen alguns.
També em sembla fantàstic canviar de regidors cada any, malgrat comprovar les dificultats dels nous regidors, cada any, per entendre, per exemple, els pressupostos (les actes dels plens de pressupostos són públiques i es poden consultar les intervencions dels seus portaveus). El debat de pressupostos és el més important de l’any i el paper d’alguns portaveus, sense posar en dubte la seva bona fe, és bastant lamentable.
La majoria dels regidors són gent normal que no tenen una qualificació especial, una administració és complexa i no s’aprèn en unes setmanes.
Tot això ja ho sabem, com també que forma part del guió, però el que em va molestar profundament va ser el to depreciatiu, prepotent, ignorant i falto de respecte cap a les persones, amb que van valorar la tasca i la funció d’en Jordi Domingo i de Sebastià Vivas. I no és la primera vegada, s’ha convertit en un tema fix d’algunes intervencions, vingui o no a compte. També sorprèn el desinterès manifestat pels politics de Castellar que eren càrrecs de confiança en altres ajuntaments.
En totes les administracions del món, des de la Presidència dels Estats Units fins a l’últim poble de las Batuecas, hi ha personal eventual.
Jo soc partidari d’aquesta fórmula, gent que té un contracte lligat al mandat i que plega quan ho fa l’equip de govern: permet cobrir dèficits organitzatius amb una formula més flexible que els contractes per vida. Evidentment sempre que siguin professionals contrastats i que aportin valor afegit.
Probablement hi ha alguns “progres” que pensen que tothom a l’ajuntament ha de ser funcionari i entrar per concurs, jo crec que les administracions han de anar cap a formules més flexibles i menys funcionarials.
Tampoc em faig il·lusions que aquest tema deixi de ser recorrent, però jo renuncio a tornar a tractar-lo al meu bloc.
Canviant de tema: pensava que la participació, més o menys activa, en les manifestacions, era lliure, sembla que també estic equivocat.