diumenge, 31 de maig del 2009

Amiga


Hoy es un dia feliz y de celebración, en el que la amistad adquiere densidad y presencia.
Ya sé que no debo, que lo que exige la amistad es buena cara y sonrisas, recrearse en los momentos de placer... pero estoy triste.
La semana que viene empiezas tu batalla más dura, contra el mal más traidor. Te van a machacar, van a indagar hasta en la celula más oculta, van a forzarte hasta el último recuerdo...recuerdas?, estupida pregunta a una mujer.
Es extraña la vida, verdad? Que lejos y que fuera de tu lucha, de tu defensa de lo que de verdad importa. Quiero estar y no estoy, quiero sentir ... quiero ser solidario con tu dolor, quiero entender que significa pedir un aplazamiento por que alguien te necesita viva.
Quisiera recuperar (pretensioso) la ilusión de hacerte olvidar. Lo sé, ya no.
Me impresiona la entereza, la gallardia delante de la vida, la certeza procedente de los ancestros celtas, “haberlas hailas”, la sonrisa deformada, el cuerpo derrotado y el espiritu vivo.
No has gestionado (se gestiona?) tu vida demasiado bien, lo sabes, y ahora tienes delante la oportunidad definitiva. Sé que te defenderás hasta el último aliento, hasta el primer aliento de tu próxima vida.
Escucho, mientras escribo, a Zbigniew Preisner, el “Requiem for my friend”, ya sabes estos jodidos católicos, no es un canto de muerte, es un canto de resurrección, te veo volver entre trompetas y cantos angelicales, orgullosa de ti, débil y vencedora.
Sé que no serán capaces de doblegar tu debilidad aparente y tu espiritu indomable.
Estaré, estaré... usa toda mi fuerza, mientras lo necesites estaré... y esta vez es verdad.
No me dejes llorar, te espero amiga.

dissabte, 30 de maig del 2009

La llei de l'embut o avís a navegants

Ja havia començat abans, durant la llarga pre-campanya electoral: Pepe González era l’encarnació de tots els mals i el que portaria a Castellar i al seu Ajuntament a la perdició.
Desprès de les eleccions, que havíem tingut la gosadia de guanyar, s’obre la veda, tot és permès: Pepe González es converteix en la quintaessència de la maldat: provocador, mal educat, manipulador, insensible, representant de l'imperialisme espanyol, amic d’en Bustos, el “policia dolent”, i desenes més d’epítets dirigits des dels estimats amics dels partits de l’oposició i voltants.
És el dolent i és el que mana, d’aquesta manera també podran debilitar la figura de l’alcalde que és bon nen, però està al dictat i al servei del gran Satan.
Alguns podran pensar que va amb el càrrec, i és probable, però llavors que no es queixin d’incomprensió ningú que tingui un càrrec, sigui aquest de partit, d’entitat o d'associació. Si critiques que no et sorprenguin les crítiques, siguin o no amb raó.
Jo, com tothom sap, no soc cristià. No estic per la llei del Talió, però tampoc per posar “la otra mejilla” i tal com deia Adrià:
“tota tolerància concedida als fanàtics els mou immediatament a creure que la seva causa mereix simpatia”.
No tinc interès en riure les gràcies als fanàtics ni deixar passar els insults, per tant contestaré, i si veig coincidències sospitoses o intents d’instrumentalització els denunciaré.
Fa molt anys que corro pel món i sé, gairebé des de sempre, que la pitjor actitud és no plantar cara a temps als covards.

Interpretar o mentir

Unes de les fixacions de CiU i especialment de la seva portaveu és l’acTUAL. L’objectiu és desprestigiar la publicació i acusar l’equip de govern de malgastadors, sorprenentment mai s’han preocupat del que costava el Casa de la Vila, els centenars de follets que s’han deixat de fer o Ràdio Castellar. La seva obsessió li fa dir:

Rebem del regidor de Comunicació, al cap de molt de temps, una resposta de tres línies on diu: INGRESSOS: 28.623 euros, DESPESES: 81.800 euros. No hi ha els costos de personal inclosos, ni els de publicitat, ni la inversió que van suposar els dispensadors del setmanari, ni els costos de fotografia, ni els extres... Tornem a demanar-ho, especificant bé què volem, i el regidor ens respon que no hi ha compte d'explotació de l'Actual, que el que hi ha és el que hi ha: que val molts diners.

Se suposa que interpreten aquesta resposta meva:

Benvolguda Sra.,
En resposta a la petició efectuada per vostè en data 16 d’abril de 2009 i número de registre 2009/5467, li fem arribar els següents aclariments:

- No existeix un compte d’explotació del setmanari L’Actual
- El personal de redacció i els serveis de fotografia són comuns a diverses unitats de la Regidoria de Comunicació (Departament de Premsa, Unitat de Disseny, Ràdio Castellar, L’Actual), per la qual cosa són despeses no segregables.
- El contracte amb Diguescom per l’arrendament d’espais publicitaris de l’Actual no genera despeses de publicitat per part de l’Ajuntament. El contracte amb Diguescom genera ingressos: l’any 2008 van ser 28.623 euros per l’Actual i 3.480 euros per Ràdio Castellar l’any 2008; mentre que la previsió per aquest 2009 és d’un mínim de 45.240 euros.
- Els dispensadors ubicats a diferents establiments del municipi (més un fons que es va adquirir per reposicions o ampliacions de punt de distribució) es van adquirir amb càrrec a una partida d’inversions de l’any 2008 per un import 7.849,72 euros.

Li recordem que el pressupost de la Regidoria de Comunicació per a l’any 2009 s’ha reduït en un 25,11% respecte l’any 2006, en un 19,53% respecte el 2007, i en un 3,03% respecte el 2008.

Atentament,

Pepe González
Regidor de Comunicació.


Entenc que no l’agradi la resposta però hi ha més de tres línies i bastants més explicacions. No sé si el seu comentari és una mentida però s’hi assembla molt.

En qualsevol cas els pressupostos són públics i estic convençut que amb l’habilitat pressupostària que han demostrat mentre governaven, li serà molt fàcil arribar a conclusions.

Demano excuses

M’han arribat algunes crítiques sobre les meves intervencions en relació a la mobilització d’alguns pares i mares de l’escola El Sol i la Lluna.
La més repetida té a veure a la denúncia de manipulació o als intents d'instrumentalització: alguns pares pensen que les meves paraules eren un menyspreu de la seva intel·ligència o la seva capacitat de decidir.
El post que va donar peu a la polèmica és el següent:

ERC de Castellar demostra una altra vegada la seva coherència política, mentre el portaveu parla de no polititzar l’escola i en buscar el consens, el president convoca una mobilització per un tema en el qual l’Ajuntament no té competències.

És evident que no més faig referencia a l’estratègia d’un partit polític que és molt exigent quan es tracta dels altres i molt poc amb ell mateix.
Lamento que alguns pares i mares se sentin menyspreats o insultats, no era la meva intenció i els demano excuses, però evidentment no comparteixo la seva estratègia.
Crec que l’actitud oberta i receptiva de l’equip de govern no mereixia l’actuació del dia de la visita del president Maragall i per aquesta raó els regidors ens van sentir injustament tractats. Una cosa és instar-te a resoldre un problema i una altra entrar amb xiulets a rebentar un acte.
S i aquesta és la idea que es té de civisme, evidentment tenim problemes d’interpretació.

divendres, 29 de maig del 2009

Bola de Nieve

Ignacio Villa (Bola Nieve) fue un magnífico músico cubano que vivió su mayor época de esplendor en los años cincuenta y sesenta, a pesar de lo cual sus grabaciones me parecen absolutamente actuales.
Pocos cantantes tienen tantas personalidades y tan diferenciadas, hasta el punto de parecer personas diferentes: el vendedor ambulante del Manisero, el indígena analfabeto de Babalú, el intelectual relamido del Caballero de Olmedo, el homosexual apasionado de los boleros como Vete de mí o ¡Ay, amor! O el incalificable Vito Manué.
Escuchándolo se entienden mejor alguna de las músicas iberoamericanas actuales.

Als CiU de Tossa no li agrada el sexe a la platja


És cert que té alguns inconvenients, que hi ha llocs més còmodes, però tinc la impressió que la preocupació de l’ajuntament de Tossa no és la comoditat (que es podria resoldre amb hamaques). S’ha accentuat el sentit de la propietat? o és un atac de moralitat?.
Que passa en aquest país?, no ha estat sempre la platja un lloc de manifestacions afectives?. Cap regidor convergent ha copulat a la platja? Quants processos d’iniciació han començat acompanyats del rumor de les onades?
Entenc que es demani una certa discreció, però que deixin que la gent s’estimi en pau.

Y además son estúpidos

Que la pederastia y el abuso de menores es una constante entre el clero católico es algo comunmente aceptado.
Que el celibato es una fuente de perversiones sexuales consentidas, mientras el sexo sano entre adultos es pecado, forma parte del manual.
Que históricamente la iglesia ha sido refugio de pervertidos i enfermos sexuales es algo que ya sabemos todos.
Que la jerarquia ha sido condescendiente con estos comportamientos (probablemente compartidos) está sobradamente documentado.
Lo que me resulta nuevo es la estupidez: ¿es necesario justificar la pederastia para atacar el aborto?. Ahora ya no son sólo corruptos además son estúpidos.

Pep


A on s'aprenen aquestes coses?

dijous, 28 de maig del 2009

Barça, Barça...Barça

Això és l’hòstia, el millor Barça de l’historia.
Ha estat fins i tot massa fàcil. El Barça fa insignificants a la resta dels equips.
No sé si es bo que ens acostumen a aquesta permanent i continuada font de plaer.

És curiós però per sobre d’aquesta magnífica final, el moment més alt d’eufòria de la temporada var ser el 2-6.

dilluns, 25 de maig del 2009

El Barça més gran

Interessant i divertida entrevista a Serrat i Vila Matas, amb el Barça de fons. Aquesta setmana Xavi, Messi, Iniesta, Henry, Eto’o i companyia podran demostrar que aquest és el millor Barça de l’historia contra un equip dels grans. Sort Barça, perquè el bon joc està garantit.