La llei de l'embut o avís a navegants

Ja havia començat abans, durant la llarga pre-campanya electoral: Pepe González era l’encarnació de tots els mals i el que portaria a Castellar i al seu Ajuntament a la perdició.
Desprès de les eleccions, que havíem tingut la gosadia de guanyar, s’obre la veda, tot és permès: Pepe González es converteix en la quintaessència de la maldat: provocador, mal educat, manipulador, insensible, representant de l'imperialisme espanyol, amic d’en Bustos, el “policia dolent”, i desenes més d’epítets dirigits des dels estimats amics dels partits de l’oposició i voltants.
És el dolent i és el que mana, d’aquesta manera també podran debilitar la figura de l’alcalde que és bon nen, però està al dictat i al servei del gran Satan.
Alguns podran pensar que va amb el càrrec, i és probable, però llavors que no es queixin d’incomprensió ningú que tingui un càrrec, sigui aquest de partit, d’entitat o d'associació. Si critiques que no et sorprenguin les crítiques, siguin o no amb raó.
Jo, com tothom sap, no soc cristià. No estic per la llei del Talió, però tampoc per posar “la otra mejilla” i tal com deia Adrià:
“tota tolerància concedida als fanàtics els mou immediatament a creure que la seva causa mereix simpatia”.
No tinc interès en riure les gràcies als fanàtics ni deixar passar els insults, per tant contestaré, i si veig coincidències sospitoses o intents d’instrumentalització els denunciaré.
Fa molt anys que corro pel món i sé, gairebé des de sempre, que la pitjor actitud és no plantar cara a temps als covards.