Al futbol, com a la política, hi ha models diferents.Per raons que se m’escapen, molts afeccionats i alguns polítics defensen el model de l’Ath. de Bilbao i li posen un vitola d’autenticitat que no respon a la realitat.
Em sembla magnífica la política de planter, per raons d’estil i per raons econòmiques, però l’Athletic, durant molts anys, més que política de planter, ha fet política identitària, comprar cars uns jugadors no massa bons per la seva relació amb un territori, em sembla una opció com a mínim discutible.
Evidentment, prefereixo el model Barça. Del planter del Barça en formen part Iniesta, d’Albacete, o Messi, argentí, que junts amb Xavi, Puyol, Piqué, Bojan, Busquets... integren el millor planter del món.
Però també m’encanta que en el meu equip hi juguin Alves (el trobarem a faltar a Roma), Henry, Eto’o o Márquez (tant de bo ho fossin, del planter).
Tots ells, un model clar i una direcció intel·ligent fan possible que puguem aspirar a tot.
Jo vull que el meu equip, sense perdre la seva identitat, pugui aspirar al màxim nivell.
No ho sé, potser és que m’agrada guanyar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada