Tornem-m'hi

Fa molts dies que no escric i això em genera una certa incomoditat. No deixa de ser curiós com provoca dependència escriure de forma més o menys assídua.
Però, de vegades les coses van com van i la feina mana. La feina i els acabats d’unes obres que s’han estès en el temps més del que tenia previst.Certament, en aquest temps han passat bastants coses que mereixen un comentari al bloc, si més no de passada ja que, en part, han perdut actualitat:Hem viscut la final de l’europeu de futbol, amb moments molts brillants des del punt de vista esportiu i moments bastants lamentables des del punt de vista estètic i patrioter.
Jo, al contrari que alguns polítics del nostre país, no tenia problemes per anar a favor d’Espanya i molt menys tenint en compte que era el millor equip. Perquè amb independència de tota la “parafernalia” patriotera, que sempre hi ha en les competicions esportives de seleccions, també es jugava a futbol.
L’esdeveniment ha estat prou important, segur, sinó com s’explicaria que una persona que no té ni idea, escrigui de futbol quan la seva intenció és defensar la seva estratègia conjuntural (congressual?) soberanista i insultar al president de la Generalitat?

El dijous 26 vaig assistir al sopar de final de temporada que Ràdio Castellar organitza, especialment, pels col·laboradors. Amb independència de la valoració que es pugui fer de la incidència de la ràdio, del seu paper com a servei públic o sobre la necessitat de modernitzar part de la programació, crec que és magnífica la funció que fa entre tants col·laboradors voluntaris i el paper formatiu entre tants joves que dediquen una part important del seu oci, treballant i divertint-se a la radio.
150 persones entre col.laboradors, tertulians i un petit grup de professionals (parcialment compartits amb l’Actual) , participa de forma assídua en la radio. Probablement no ni ha cap altre grup o entitat en què tanta gent participi amb tanta assiduïtat. Aquestes raons ja justifiquen l'existència de Ràdio Castellar, per cert, un mitjà públic de comunicació que es finança en part per la publicitat i que, afortunadament, malgrat el seu elevat cost, ningú no ha qüestionat.