dissabte, 13 de juny del 2009

Llengua i escola

Els diaris d’avui parlen de l’aval del Consell Consultiu al model lingüístic definit a la llei d’educació, a la immersió lingüística i a la consideració del català com a llengua vehicular a l’escola.
Fa molts anys, en una altra vida, vaig tenir el privilegi de participar en la ponència parlamentaria que va preparar la que després seria la primera llei de normalització lingüística, la de 1983.
Els representants de tots els grups parlamentaris érem conscients de la importància del tractament de la llengua a l’escola. L’escola, més que qualsevol altre, era l’element normalitzador clau, especialment en les zones en què el català tenia una presència més dèbil.
L’aportació més important del nostre grup, i la Marta Mata en va ser la persona clau, va ser la de convèncer a la resta dels diputats que a Catalunya l’educació s’organitzava en una única xarxa escolar, al contrari del que es va fer a Euskadi i després al País Valencià, que van optar, per raons diferents, per la doble xarxa, en funció de l’origen lingüístic dels alumnes.
Han passat bastants anys i probablement, ara, la problemàtica ha guanyat en complexitat; però el principi continua igual de vàlid, com també el fet que, a més de les raons històriques o dels drets individuals, la llengua és un potent element d’integració social i col·lectiva.
Sorprèn que, després dels anys i de l’eficàcia demostrada per la fórmula, el PP continuï insistint i donant la matraca. Potser és que aquesta és la manera de fer mèrits per a arribar a un futur acord amb CiU.