dissabte, 13 de juny de 2009

Plaça Catalunya

L’èxit o la utilitat d’un equipament ve donat per l’ús que fan d’ell els ciutadans. La plaça de Catalunya, amb independència de les teves preferències estètiques, era un projecte frustrat. El rendiment no estava en consonància amb les seves dimensions ni en la inversió que va suposar la seva construcció.
La plaça Catalunya, conjuntament amb la plaça Major i l’espai Tolrà són els espais urbans, les dimensions i situació de les quals transcendeixen un ús estrictament veïnal per convertir-se en equipaments per a tots els castellarencs.
Des del començament ens van plantejar com millorar les prestacions de la plaça sense fer una gran inversió, fent-la més accessible i més atractiva per als ciutadans.

El primer objectiu es va denominar “Obrim la plaça”: es van suprimir les tanques del perímetre menys la part de la Ronda i es van fer 4 nous accessos, un a la Ronda connectant amb el nou aparcament, dos al carrer Balmes i un altre al carrer Jaume I. També hem ordenat l’accés de Prat de la Riba fent més fàcil l’accessibilitat.

El segon objectiu és “reordenar i especialitzar els espais”: la part més baixa, la que dóna a la ronda, amb la construcció d’una pista poliesportiva pretén atraure els joves i els nens més grans.
A la part central es desplacen alguns jocs infantils i se n’instal.len de nous de grans dimensions i atractiu que serveixen de reclam a tots els nens de la vila.
Es potencia l’espai de gent gran amb un accés directe des del carrer Balmes i la construcció de pistes de petanca.
En tota la plaça, i especialment en la zona de jocs, es potencia el mobiliari urbà.

En una tercera fase haurem d’avançar en l’aprofitament de la plaça, facilitant l’ocupació
amb terrasses bé procedent dels establiments de l’entorn o d’una instal·lació temporal dins de la mateixa plaça.

Estic convençut que la plaça de Catalunya s’acabarà convertint en un referent per a tots els castellarencs