dimarts, 15 de setembre del 2009

Pobre de mi

Esperes amb il·lusió que arribi.
Vius entre cansat i en estat d’eufòria provocat per dormir poc, caminar molt i menjar i beure una mica més del normal.
Has parlat amb molta gent i has compartit el carrer. Has participat en activitats que la resta de l’any no són normals.
Has rigut i t’has sentit orgullós del teu poble que cada vegada, amb una participació intensa, està mes lluny dels tòpics.
És festa major i, com sempre, acaba massa aviat.
No és “San Fermín” però també podem cantar el pobre de mí.