Ja fa uns quants anys que estic en política, uns 40, i de forma continuada i activa des del 74. He participat en assemblees, consells, congressos, jornades, parlaments... llocs en què el debat, la discussió, la rèplica, la defensa dels teus criteris són una cosa habitual. Tothom entén la confrontació i la diferència de criteri, que formen part cosubstancial del debat.
Evidentment, aquest és el meu criteri a l’Ajuntament de Castellar, a les comissions informatives i als plens. Ningú no pot negar que, amb major o menor èmfasi, parlo clar, i crec que se m’entén; també que intento arribar a punts de trobada compartits.
A l’últim ple vaig fer una intervenció explicant la situació actual dels equipaments educatius, comparant-la amb l’anterior etapa municipal (tota explicació necessita un contrapunt per a comparar).
A l'oposició no els va agradar, fins i tot les joventuts convergents, per mitjà d’un tal Taló, van enviar una carta protestant, perquè critiquem la gestió del govern anterior (?) i perquè no comuniquem el contingut de la nostra intervenció (?).
Si jo hagués fet una proposta d’aquestes en un congrés o en una assemblea, m’haurien fotut directament al carrer. D’on han tret aquestes joventuts?
Es passen mesos criticant la política educativa, queixant-se sense motius que no tenen informació. Un dia aprofites un ple tranquil i expliques de forma extensa les actuacions dels últims mesos, i resulta que tampoc no estan contents: no sabien que la intervenció seria tan llarga, no s’han pogut preparar.
Que no coneixen el tema? Doncs, llavors, què criticaven? Que no es recorden de la seva actuació de l’anterior mandat? Els hem de passar la intervenció un mes abans perquè es puguin preparar? Probablement també voldran que els escrivim la seva intervenció.
Entenc que l’oposició s’oposi, però que ho faci amb una mica de criteri i, per cert, quin manament prohibeix criticar l’equip anterior si encara estem patin les conseqüències de la seva gestió, que és de les que es podrien estudiar a ESADE?
En vista de l’èxit, haurem d’anar incorporant punts informatius als plens.
Evidentment, aquest és el meu criteri a l’Ajuntament de Castellar, a les comissions informatives i als plens. Ningú no pot negar que, amb major o menor èmfasi, parlo clar, i crec que se m’entén; també que intento arribar a punts de trobada compartits.
A l’últim ple vaig fer una intervenció explicant la situació actual dels equipaments educatius, comparant-la amb l’anterior etapa municipal (tota explicació necessita un contrapunt per a comparar).
A l'oposició no els va agradar, fins i tot les joventuts convergents, per mitjà d’un tal Taló, van enviar una carta protestant, perquè critiquem la gestió del govern anterior (?) i perquè no comuniquem el contingut de la nostra intervenció (?).
Si jo hagués fet una proposta d’aquestes en un congrés o en una assemblea, m’haurien fotut directament al carrer. D’on han tret aquestes joventuts?
Es passen mesos criticant la política educativa, queixant-se sense motius que no tenen informació. Un dia aprofites un ple tranquil i expliques de forma extensa les actuacions dels últims mesos, i resulta que tampoc no estan contents: no sabien que la intervenció seria tan llarga, no s’han pogut preparar.
Que no coneixen el tema? Doncs, llavors, què criticaven? Que no es recorden de la seva actuació de l’anterior mandat? Els hem de passar la intervenció un mes abans perquè es puguin preparar? Probablement també voldran que els escrivim la seva intervenció.
Entenc que l’oposició s’oposi, però que ho faci amb una mica de criteri i, per cert, quin manament prohibeix criticar l’equip anterior si encara estem patin les conseqüències de la seva gestió, que és de les que es podrien estudiar a ESADE?
En vista de l’èxit, haurem d’anar incorporant punts informatius als plens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada