Forja

De tant en tant, Forja ens dedica un editorial. En realitat no és un editorial sinó, més aviat, un article anònim, ja que una persona l’escriu i la resta de la redacció (?) ens ve a demanar excuses.
L’autor del pamflet no mereix massa consideració, algú que en unes línies és capaç de negar-nos el dret a votar d’acord amb el nostre criteri, faltar a la veritat (els socialistes no tenim res en contra que una entitat privada promogui una consulta) i embolicar-ho tot sota un discurs xenòfob i racista, ja ha travessat una frontera de la qual no hi ha retorn: queda clar el model de pàtria que defensa.
En realitat, és una prova més de l’estat de degradació de Forja des de fa anys, dirigida per enterradors recalcitrants, els interessos dels quals impedeixen obrir perspectives de futur.
Ells sempre es defineixen com a premsa independent, quan en realitat són un niu de cacics. Cal fer molts esforços per considerar-los premsa.
Curiosament, abans de les eleccions, de forma més o menys oberta, tots els partits criticaven una publicació que feia temps que havia perdut tots els trens; avui, en un gest farisaic, algú encara li fa homenatges.
Tres anys després, és cada vegada més una ganyota patètica.
60 anys d’història mereixerien estar en millors mans.