diumenge, 15 de novembre de 2009

Sistema electoral

En temps de crisi i de desafecció (especialment als mitjans), els amics tertulians i experts en tot s’afanyen a redimir-nos dels nostres pecats.
Evidentment, els culpables de tot són els polítics, i encara més els partits, i ells, la solució.
L’última alternativa és canviar la llei electoral, i el més important és aconseguir que les llistes siguin obertes (també és un tema que agrada a l'amic Francesc-Marc).
Probablement haurien de saber que les llistes obertes no es fan servir a cap país de pedigrí democràtic. Itàlia en va prescindir després d’una curta i desastrosa experiència que va potenciar els mals (finançament) que es pretenien corregir.
La democràcia existeix al món fa uns quants anys i tot està inventat.
Bàsicament, hi ha dos sistemes electorals: el proporcional i el majoritari. Tots dos tenen avantatges i inconvenients.
En el sistema majoritari (USA, Gran Bretanya), els districtes electorals són unipersonals i normalment més petits (si hi ha 150 diputats hi ha 150 districtes).
Avantatges:
- El ciutadà identifica el seu diputat, que haurà de donar compte de la seva gestió a les properes eleccions.
- Els partits són més dèbils (no tothom està d’acord que sigui un avantatge).
- Es formen majories de govern molt sòlides (un 40% dels vots et pot donar el 60% dels diputats) i per tant governs més forts.
- Les coalicions són impensables (és un avantatge?)
Inconvenients:
- Qui guanya s’ho emporta tot, i els que perden, res.
- Desapareixen les opcions minoritàries i per tant porta indefectiblement cap al bipartidisme.
- Generalment, el sistema és més car (cada diputat necessita assessors, col·laboradors, personal de recolzament... un petit partit).
- Una persona és més vulnerable a les pressions que un partit.
- Una part molt important dels votants es queda sense representació.
Aplicant aquest sistema a Catalunya i en el cas que els districtes fossin de dimensions de població similars, quedarien dos partits: PSC i CiU. La resta quedaria fora del parlament o representats de forma ínfima. També seria impensable el naixement de noves alternatives (ecologistes, ciutadans...).
El sistema proporcional pur pràcticament tampoc no existeix, sempre hi ha fòrmules de correcció (d’Hont, a Catalunya) per a facilitar les majories de govern.
- Afavoreix la presència de les minories al parlament, hi ha més pluralitat, però és més difícil generar majories i els governs són més dèbils.
- Les circumscripcions són més grans i els partits tenen més protagonisme en la tria dels candidats, i per tant hi ha més poder als aparells dels partits.
- Com que no existeix el diputat de districte, els representants són menys (o gens) identificables. La majoria dels països tenen fórmules corregides: majoritari a doble volta (França), en què a la segona volta es presenten els dos guanyadors, o proporcional amb correccions en la majoria dels països.
El sistema alemany, pel qual sembla que que es vol optar a Catalunya, és un sistema mixt amb diputats de districte i altres elegits en funció dels vots totals dels partits.
En qualsevol cas, cap sistema electoral és ideal, tampoc neutral, i no soluciona per si mateix la desafecció dels ciutadans o la confiança en la política.