diumenge, 1 de novembre de 2009

Això fa mal

Veure, aquests dies, gent que coneixes des de fa més de trenta anys, amb els quals has compartit projectes i clandestinitat, i que han estat a la presó per enfrontar-se a la dictadura, emmanillats i empresonats, és dur. Si es confirmen els presumptes delictes encara serà més dur.
Em costa entendre com arriben a això persones de qui mai no t’ho hauries pensat.
Evidentment, si algú ha fet un delicte, l’ha de pagar i ( il·lús) la justícia ha de ser igual per a tots.
Després hi ha aquest personatge injust, venjatiu i prevaricador que és Garzón, que en lloc d’instruir una causa, que hauria de ser el seu paper, jutja i condemna d’entrada, amb el major soroll mediàtic i les mesures més vexatòries possibles.
A Catalunya, afortunadament, no tenim terrorisme, tampoc no tenim màfies organitzades, per tant hi ha poques raons perquè intervingui aquesta anomalia jurídica que és l’“Audiència Nacional”.
Amb l’excusa del blanqueig, que ja veurem com queda, el senyor Garzón no podia resistir-se a posar al mateix paquet dos alts càrrecs convergents i un alcalde socialista. Fantàstica jugada! A Catalunya tots corruptes, i un alcalde socialista per poder justificar la teoria dels equilibris i la imparcialitat.
Era necessari el numeret? Té por que s’escapin corrent dos senyors de més de 70 anys?
I el desplegament de tant tricorni?. Era necessària tanta humiliació?
Quin gran jutge franquista que hauria estat Garzón!
Esperem que el dia que ell comparegui davant de la Justícia, que arribarà, el jutge instructor no li apliqui la mateixa fórmula.

2 comentaris:

gemma. ha dit...

M'has inspirat aquesta tarda l'article que acabo d'esciure (http://calaixdelagemma.blogspot.com/2009/11/els-intocables.html): l'audiència nacional i el garzón fa molt temps que fan mal... I ara veig que se m'has avançat a la referència de "El secreto de sus ojos".

Pepe González ha dit...

Comparteixo el que dius. Jo sempre he estat en contra dels tribunals especials, prefereixo l’ordinari i els jutges que es limiten a fer la seva feina amb honradesa i no a redimir el món.
Si he de ser sincer no em molesta avançar-me a les teves referències. Bona la peli del Campanella, eh que sí?